28/10/2026
La llengua amb què parlem també pot tenir un paper en com ens relacionem amb el paisatge. 🌿
Una recerca liderada per la Universitat de Bangor de Gal·les ha trobat que els parlants de gal·lès declaren una connexió amb la natura més intensa que els que no el parlen.
L’estudi, publicat a la revista científica Cogent Arts & Humanities, identifica aquesta associació fins i tot quan té en compte factors com l’edat, el gènere, el grup socioeconòmic i la regió. Els parlants també expliquen que se senten més connectats amb la natura quan fan servir el gal·lès i quan troben noms de lloc en aquesta llengua.
La llengua podria contribuir a aquest vincle, juntament amb la cultura comunitària compartida i la relació quotidiana amb el paisatge. La recerca obre una reflexió sobre el paper de les llengües en la manera de conèixer, viure i sentir l'entorn.
De fet, en gal·lès tenen un mot que pot expressar aquest sentiment: «cynefin». Segons el context, es pot traduir com a «hàbitat», «arrelament» o «lloc de pertinença», i pot evocar el vincle amb un indret, la seva història, la seva identitat i el seu entorn natural.
I en català, com en diries, d'aquest sentiment? Arrelament? Pertinença? Sentir-se a casa? Comparteix als comentaris la paraula o l’expressió que faries servir! 💬
Plataforma per la Llengua defensem una llengua viva, compartida i a l’abast de tothom, vingui d’on vingui. Una llengua per anomenar el paisatge, transmetre coneixements i construir comunitat, però també per estudiar, treballar i participar plenament en la vida social.
Fem-la servir, compartim-la amb qui l’aprèn i exigim que se’n garanteixin els drets! 🏔️
🎓 Font: Universitat de Bangor Prifysgol Bangor, octubre de 2026.
