13/01/2023
El Rapte de Proserpina. Bernini. Quan la pedra esdevé carn i pell...
Quan els tres fills de Cronos es van dividir l’univers, a Plutó li va tocar el regne subterrani, convertint-se en el sinistre Rei dels Morts. El seu nom feia por i la seva justícia feia tremolar als homes. Sempre ocupat en rebre les ànimes que Mercuri conduïa fins a la seva porta, només va pujar una vegada a la superfície de la Terra, i va ser el dia que va voler que al seu tron sense llum hi hagués també una reina.
La preciosa nimfa Prosèrpina (filla de Ceres i Júpiter) es trobava amb les seves germanes a una pradera de violetes. De cop i volta, del volcà Etna va aparèixer l’enorme carruatge de Plutó tirat per quatre cavalls negres. El déu dels morts va saltar del carro i va atrapar per la força a la nimfa, la va pujar al carruatge i va fer avançar veloçment l’esquadra cap al regne dels inferns. Abans de desaparèixer, Prosèrpina va llançar un crit de terror que va ser escoltat per la seva mare, que va córrer a la Terra per ajudar-la. Durant nou dies i nou nits Ceres va recórrer inútilment valls i muntanyes sense trobar a la seva filla enlloc.
Diana i Apol·lo van descobrir que Prosèrpina estava al regne dels morts i li van comunicar a la seva mare. Ella, trencada pel dolor, va aïllar-se en una solitària cabanya prop d’Eleusis. Immediatament, les llavors van deixar de germinar, els arbres van deixar de donar fruits i els camps es van tornar estèrils. Júpiter, preocupat, va enviar Iris perquè convencés a Ceres que havia de tornar (amb la seva presència) a fecundar la Terra. Tot i així, la deessa va assegurar que la Terra no donaria ni una espiga fins que no tornés a veure la seva filla. El déu dels déus no va tenir més remei que conjurar a Plutó perquè accedís que Prosèrpina passés la meitat de l’any a la Terra amb la seva mare. El déu de l’inframón va accedir i la nimfa va retrobar-se amb la seva mare. Immediatament, tota la terra va tornar a treure flors i els arbres van tornar a donar fruits.
Des d’aleshores, tots els anys Prosèrpina passa mig any al Tàrtar amb Plutó (durant la tardor i hivern) i mig a la Terra amb Ceres (durant la primavera i l’estiu).
L’obra va ser encarregada per Scipione Borghese (un dels habituals mecenes de la juventud de l’autor), qui li va regalar al Cardenal Ludovico Ludovisi perquè decorés la seva vila. Bernini la va realitzar entre els anys 1621 i 1622.
L’escultura no es va moure de la vila Ludovisi fins a l’any 1908, quan va passar a ser propietat de l’Estat Italià i va ser transportada a la Galleria Borghese.
Bernini es un dels meus escultors favorits des de que vaig veure les seves fonts a Piazza Nabona. A més era un inconformista i un torracollons que se'n enfotia d'altres escultors i arquitectes que eren incapaços de captar l'esència de les coses. La font dels Quatre Rius n'es un exemple. amb totes les figures d'esquena i fent fàstics a la basílica que va construïr el seu rival just enfront.
