04/08/2026
"Un violino straordinariamente brillante: Alessio Bidoli ha illuminato la sala e la serata."
Commento lusinghiero da parte del Festival Internacional de Música Clàssics · L'Escala-Empúries, per il quale recentemente ho tenuto un concerto insieme al pianista Andrea Bacchetti il quale - giustamente- si è lamentato di non essere nemmeno stato citato.
Nella musica da camera il ruolo del pianista non è quello di un semplice accompagnatore, ma il piano e il violino sono in continuo e serrato dialogo per esprimere al meglio la musica del compositore. E Bacchetti l'affiatamento e la sintonia sono sempre certezze. Grazie Andrea!
Se volete leggere la recensione integrale, eccola, pronta per essere tradotta: "Un violí estrepitosament genial: Alessio Bidoli encén la sala i fa història. L’èxit d’un concert es mesura per la seva capacitat de commoure, però el que s’ha viscut en aquesta vetllada ha transcendit la simple admiració per convertirse en un terratrèmol d'entusiasme collectiu. El gran protagonista de la nit ha estat un Alessio Bidoli estrepitosament genial, un violinista que no només domina el seu instrument fins a límits gairebé illuminats, sinó que posseeix la rara habilitat d'encendre les masses amb la seva sola presència i el seu so ilimitat.
Des de l'inici del programa, Bidoli va desplegar un virtuosisme ferotge i una seguretat aclaparadora que va trobar el seu zenit en una lectura antològica de la complexa Sonata "El trino del diable" de Tartini. Cada atac de l'arquet era una descàrrega d'energia pura; cada fraseig en el Larghetto, una lliçó d'expressivitat que mantenia el públic contenint la respiració davant la llegendària dificultat técnica dels trinos. La seva corda, polida fins a la perfecció, li va permetre transitar de la claredat clàssica de la Sonata n.º 21 de Mozart cap a un bloc final absolutament electritzant. Amb peces de filigrana pura com La Capricieuse d'Elgar, la Fantasia sobre Un ballo in maschera de Sivori o l'endiablada La Ronde des Lutins de Bazzini, Bidoli va resoldre els passatges més vertiginosos amb una facilitat gairebé insultant, convertint les dificultats de les partitures en pura pirotècnia acústica. El color del seu violí va ser d'una potència i una nitidesa impressionants, capaç de plorar amb la delicadesa lírica de l'Estrellita de Ponce o les Songs my mother taught me de Dvořák, i de tallar l'aire com una espasa en els moments de màxima velocitat.
La bogeria generalitzada es va desfermar en acabar el programa oficial, moment en què un auditori completament magnetitzat es va aixecar a l'acte per clamar una recompensa justa. Lluny de conformarse amb els aplaudiments rituals, la insistència del públic va obligar el violinista a regalar la Meditació de Thaïs de Massenet i encara la Fantasia sobre la Traviata de Antonio Bazzini. Quan l'última nota d'aquest segon bis es va apagar, l'auditori continuava dempeus. Un triomf històric, aclaparador i absolut d'un Alessio Bidoli."
Andrea Bacchetti Festival Internacional de Música Clàssics · L'Escala-Empúries