L'entitat Foment Vilanoví neix el 1853 gràcies a l'impuls de Joan Samà i Martí, germà del famós indiano Salvador Samà, i a tot un seguit de personatges vinculats a la societat i a la cultura local. L'objectiu dels fundadors és bastir una entitat que doni cabuda a diferents sensibilitats i amb un clar interès per la cultura local i la del país. La seu de l'entitat, obra de l'arquitecte Josep Oriol
Bernadet, s'instal·là des d'un primer moment a la plaça de les Cols. Ara, més de 160 anys més t**d, el Foment manté l'esperit inicial i es manté com una cruïlla de les diferents sensibilitats socioculturals de la Vilanova i la Geltrú del segle XXI. I és que el Foment Vilanoví és, des de la seva fundació, un punt de referència de la societat vilanovina i catalana per on desfilen part dels artistes i intel·lectuals del moment. A partir dels anys 20 del segle passat, l´entitat acull famosos personatges com ara els músics Eduard Toldrà i Pau Casals; el ballarí Joan Magrinyà; els actors Joan Borràs i Margarida Xirgu; els escultors Josep Cañas i Joan Rebull, i els màxims exponents de les lletres i la intel·lectualitat catalana de l´època, com Josep M. de Sagarra, Eugeni d´Ors i Francesc Pujols, entre d´altres. És en aquest context que quatre dels més prestigiosos pintors catalans dels anys 20 i habituals de l´entitat, Joaquim Mir, Alexandre de Cabanyes, Enric C. Ricart i Martí Torrents, decideixen decorar les parets de la cafeteria del Foment amb olis de gran format. Així neix el que avui es coneix com la Col·lecció Cafè Foment, formada per 15 pintures actualment cedides a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. El Foment acull una clientela heterogènia, de diversa procedència i de totes les edats. Els salons acullen contínuament exposicions, conferències, concerts i presentacions de tot tipus sempre, però, mantenint una especial deferència per a qualsevol manifestació artística local considerada d´interès general. A tot això, afegir-hi les activitats de Carnaval, l'autèntic motor que va impulsar la creació d'aquesta singular associació barreja de cultura, folklore (el 1947 s'impulsa des del Foment la restauració de part dels entremesos de la ciutat), tradició (les primeres comparses de Carnaval en època franquista surten de l'entitat) i modernitat. Després d'una profunda remodelació de la seu des d'on es va fundar l'entitat, ara reconvertida en Fundació, es vol posar l'accent en el futur sense oblidar, però, en cap moment les arrels. La voluntat és continuar oferint un espai des d'on impulsar diferents representacions socioculturals d'interès general. El Foment Vilanoví forma ja part, i de ple dret, de la història sociocultural de la capital del Garraf dels darrers 160 anys.
