20/07/2022
Com va sobreviure el Casal i el teatre a la guerra civil i la postguerra?
A partir del juliol del 1936, el local de l'entitat i el Teatre Casal podien ser confiscats com d'altres entitats vilafranquines, impossibilitant la seva activitat. Així, la junta directiva del moment decideix no parar en l'activitat habitual, a la vegada que es feia alguna aportació econòmica a les víctimes del feixisme.
👉🏿Sessions de cinema destinades a la "Centúria de Vilafranca" que lluitava al front d'Aragó.
👉🏿 Balls per recaptar fons per l'Hospital Militar o L'Hospital de Sang de Vilafranca, situat al Molí d'en Rovira.
Per motius de dèficit econòmic i per la mort en combat del secretari de la junta Salvador Solé, el 1938 la junta faria la seva darrera reunió. La guerra estava a punt d'acabar-se.
La postguerra
El 10 de febrer de 1939 es va donar possessió a la nova junta, amb un llistat imposat de components.
A partir d'aquell moment, tots els espectacles incorporaven una imatge de Franco a la que s'havia de respondre, posant-se dempeus i amb la salutació feixista.
Durant els anys 40 es va organitzar estructuralment el règim i el 1942 es van incloure canvis en els estatuts de l'entitat, d'acord amb les noves directrius. El règim va reorganitzar les milícies de la F.E.T. i J.O.N.S. i el Casal va haver de cedir-los bona part de les seves instal·lacions.
👉🏿👉🏿La música jazz va ser dels pocs actes que van mantenir viu el panorama cultural i estava acceptada pel règim, així el Casal va anar podent oferir matinals dominicals de música anomenats "jazz-hoot".
La represa de l'activitat seria molt lenta i encara més la de la llibertat de programació del Teatre Casal.
📷 1. Milicians amb una barricada gairebé davant del Casal.
2. Un dissabte de mercat a Vilafranca 1940.
3. Mostra de cartell en castellà durant el règim.
