25/02/2026
Dansa Taiji. Entre la llibertat i l'estructura
Al llarg de la història, han sorgit en diverses cultures nombroses pràctiques basades en el moviment espontani com a mitjà per a restablir l’equilibri natural de la salut i vincular-se a la font de vitalitat. Des del Latihan indonesi i el Katsugen Undo japonès fins al Continuum Movement nord-americà, totes aquestes pràctiques comparteixen la convicció que rendir-se a la intel·ligència natural que ens habita més enllà del control mental que s’expressa a través del cos pot propiciar una profunda sanació física, emocional i espiritual.
En la tradició xinesa, concretament, aquest principi troba expressió en el Qigong Espontani (Zifagong 自发功), una pràctica arrelada en el pensament taoista i les pràctiques de cultiu d’un mateix que en sorgeixen. La Dansa Taiji deriva justament d’aquesta tradició, integrant-la amb els fonaments tècnics del Qigong i del Taijiquan, i expandint-la cap a una forma més expressiva i creativa. Proposa un camí “entre la llibertat i l’estructura” —de la quietud i l’alineament al moviment lliure— amb l’objectiu no només d’harmonitzar “el qi i la sang” des del punt de vista de la MTC, sinó també de despertar una percepció més profunda d’unió entre l’ésser humà i el cosmos, tot desplegant l’autenticitat del moviment i l’acció humana des d’un espai interior de pau i certesa serena.
Article complet a:
