19/07/2025
Parlo poc de la meva vida i família, però avui en tinc ganes. Perquè em sento molt agraïda a . El meu fill gran ha gaudit aquesta setmana de l'experiència de viure-hi en tribu 😜. I ha tornat cansat, emocionat, transformat i ple, ple d' una experiència que anhelava: Estar a la natura envoltat de persones plenes de presència, amor, paraules i temps... Persones, que no fóssim la seva família, amb les que hagués d'afrontar pors, reptes, creences... Necessitava relacionar-se lluny d'allò al que la seva generació està abocada: pantalles, futbol, apatia... I del que nosaltres com a família hem optat per no entrar a jugar... Sabem que aquesta decisió a vegades el fa sentir sol, estrany... I aquesta setmana ha pogut reafirmar que no està sol ni és tan bitxo rar... Gràcies, gràcies. Ara ens tocarà posar les emocions a lloc, però el viatge ja ha començat il·luminat per un arc de Sant Martí... És un senyal?
Visca la vida i visca la natura de la que en som part!