radioteatre.com

25/10/2024

No us perdeu la sessió d'aquesta setmana!!!

Dissabte, 26 d'octubre de 2024

"Els condemnats" de Baltasar Porcel

https://radioteatre.com/ca/calendari/properes-actuacions/588-els-condemnats-de-baltasar-porcel.html

25/10/2023

Nova temporada de Teatre Radiofònic amb periodicitat mensual

Torna el Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio.

Després de vuit temporades en que cada setmana hem recuperat una obra del nostre catàleg d'enregistraments, enguany tornem a la periodicitat mensual per tal de centrar-nos en le realització de nous títols i noves produccions per incrementar el nostre arxiu sonor teatral. Així, cada darrer dissabte de mes, la 95.2 Ràdio emetrà un nou espai de Radioteatre.

No obstant, recordeu que si voleu gaudir de més Teatre Radiofònic, sempre podeu recuperar els podcasts del nostre catàleg de representacions mitjançant aquest lloc web o bé a través de l'apartat de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio al web de terrassadigital.cat


Esperem que ens acompanyeu i gaudiu del Teatre Radiofònic.

25/10/2023

El Retalls de Teatre de Farrigo-Farrago us ofereix aquesta setmana un intercanvi de radioteatre.com amb l’emissora municipal de Terrassa. El quadre de veus de teatre radiofònic de la 95.2 ens ofereix el primer acte del clàssic Don Juan Tenorio de José Zorrilla. Escolta-ho a https://radiopalau.cat/4147

18/03/2022

https://radioteatre.com/.../cale.../properes-actuacions.html

Dissabte, 19 de Març
'Davant l'Empire'
d'Octavi Egea
Primera sessió a les 3 de la t**da
Redifusió a mitjanit
A la Ràdio Municipal de Terrassa FM 95.2MHz
https://terrassadigital.cat/
-----------------------------------------------------------------------

Octavi Egea i Climent neix a Barcelona el 1946. El 1964 comença la seva activitat com a actor teatral en una companyia amateur i d’ençà de 1970 s’inicia també en la direcció. Més t**d, comença a formar part d’una editorial de publicacions d’oci com a responsable de les seccions de teatre i cinema. És així com, el 1987, enceta la seva etapa professional i publica la seva primera novel·la, ‘’Sauna San Francisco’’. Des d’aleshores, la seva producció ja no s’atura, amb incursions en tots els camps; narrativa breu, novel·la, narrativa infantil i juvenil, teatre, i l’adaptació de textos d’altres autors. La majoria dels seus textos han estat guardonats o finalistes en diferents premis literaris. Títols com ‘’Gent que estimo’’ (1990) o ‘’Nova York era la seva ciutat’’ (1998) són alguns dels exemples de la seva vessant de narrativa breu. En el camp de la novel·la destaquen, a banda de la ja esmentada, ‘’La senyoreta Freda Kesöc’’ (1993) o ‘’Abaddon, làngel de l’abisme’’ (2001). D’entre els títols de narrativa infantil i juvenil, destaca sobretot ‘’La rosa dels vents’’ (1994). El gruix de la seva producció és, però, el teatre. ‘’Davant l’Empire’’, l’obra que avui posem en antena (1997); ‘’Cadàver?’’ (2002); ‘’J.R.S., de dotze anys’’ (2003); ‘’Lost Persons Area’’ (2007); ‘’Menors’’ (2014); o ‘’Amami, Alfredo, amami’’ (2014) són alguns dels títols de més renom. A banda de la seva obra personal, és també autor de diferents adaptacions de guions cinematogràfics per a ser representats com a comèdia musicals, com ara ‘’When Harry met Sally...’’ (2002); ‘’Singing in the rain’’ (2004); o ‘’Grease’’ (2006).

‘’Davant l'Empire’’ és una comèdia romàntica guardonada amb el Premi Ignasi Iglesias de Teatre l’any 1997. L’acció transcorre a Nova York, al terrat de l'edifici on viuen els protagonistes, situat justament davant de l'Empire State Building. Jo, una perruquera de 22 anys, poc afortunada en les relaciones sentimentals; i Bo, un autor teatral de 34 anys, bisexual, que s'enamora amb facilitat, comparteixen dos propòsits: no enamorar-se mútuament i pujar un dia al mirador de l'Empire, cosa que, per diverses circumstàncies, sempre han d'ajornar, convertint-se, així, en el símbol d'una fita, inabastable potser, però que tothom intenta assolir: la felicitat.

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2015, sota la direcció de Toni Garrich, i amb les veus d’Anna Massallé en Jo, i Jordi Bernad en Bo. La narració és de Toni Garrich, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.

11/03/2022

https://radioteatre.com/.../cale.../properes-actuacions.html

Dissabte, 12 de Març
'La corda del penjat'
de Saunders Lewis
Primera sessió a les 3 de la t**da
Redifusió a mitjanit
A la Ràdio Municipal de Terrassa FM 95.2MHz
https://terrassadigital.cat/
-----------------------------------------------------------------------

John Saunders Lewis neix a Wallasey el 1893. Comença a estudiar filologia anglesa i francesa a la Universitat de Liverpool, però l’esclat de la Primera Guerra Mundial el porta a la lluita al front del sud de Gal·les. Un cop acabada la guerra, torna a la universitat per llicenciar-se en filologia anglesa, i el 1922 és designat professor de gal·lès a la Universitat de Swansea i comença a escriure assajos sobre crítica literària i història de la literatura del seu país. La seva experiència durant la guerra i la seva simpatia per la causa de la independència irlandesa són la base del seu interès per la creació d’un partit nacionalista gal·lès amb l’objectiu d’aconseguir una comunitat de parlants gal·lesos i trencar els vincles amb els partits britànics. Malgrat que el baix percentatge de parlants de llengua gal·lesa i els forts vincles dels polítics amb els partits britànics no permeten assolir els objectius fundacionals, el simple fet de la creació del partit esdevé tota una declaració de princip*s del fet diferencial gal·lès, i durant els anys d’entreguerres es converteix en un grup de pressió social i educatiu. El nacionalisme gal·lès esclata el 1936 arran de la decisió del govern britànic d’establir una escola de bombardeig en el territori de Gal·les, fet que provoca nombroses protestes i incidents dels quals s’assenyala a Lewis com un dels seus principals responsables. Durant la Segona Guerra Mundial, Lewis es manté en la neutralitat i rebutja la participació en les forces armades amb una actuació desafiant i revolucionària que és seguida per molt gal·lesos, incrementant així la consciència de nacionalitat pròpia i de rebuig a la pressió exercida pel Regne Unit. Acabada la guerra, i degut a les diferències ideològiques amb els seus contrincants, Lewis és rellevat dels llocs directius de la Universitat de Gal·les, un ressentiment que provoca la seva retirada de la participació política directa. El 1962, en un discurs radiofònic, Lewis, basant-se en un informe recent sobre l’ús de la llengua gal·lesa que posa de manifest el constant retrocés, prediu l’extinció de la parla autòctona tret que es prenguin accions per evitar-ho. Dos anys més t**d, el govern laborista, responent a les peticions gal·leses, estableix el Ministeri i la Secretaria d’Estat de Gal·les per promoure mesures i fomentar l’ús de la llengua gal·lesa.

Pel que fa a la seva obra literària, és autor de diferents assajos, novel·les, obres de teatre i poesia, la seva majoria escrita en gal·lès, encara que també va escriure algunes obres en anglès. D’entre els textos dramàtics, en destaquen ‘’La dona de flors’’ (1925); ‘’La vida de Germanus’’, una comèdia radiofònica escrita el 1936; ‘’Siwan’’, traduïd al català com ‘La corda del penjat’, de 1956; ‘’Traició’’ (1958); ‘’Esther’’ (1960); o ‘’La Gal·les del Matí’’ (1967). La seva novel·la de més èxit és ‘’Monica’’ de 1930. El 1970, és nominat per al Premi Nobel de Literatura, essent un dels més cèlebres escriptors gal·lesos. Lewis mor a Cardiff el 1985 a l’edat de 91 anys.

‘’La corda del penjat’’ és un drama històric dividit en tres actes basat en uns fets de la història medieval gal·lesa marcada per la situació política i la divisió entre el nord i el sud, les aliances amb Anglaterra i la influència de França. La història transcorre a mitjan segle XIII, a la cort del príncep de Gal·les, on la trobada entre la princesa d’Anglaterra, la jove Siwan, i el comte francès Gwuylin de Brewys a la cambra reial esdevé un parany del ja madur príncep gal·lès i espòs de Siwan, Llywelyn, per desfer la seva relació i impedir les aliances que se’n deriven. Aquest és el punt de partida d’un relat on la protagonista es debat entre la lleialtat al seu país i el seu espòs i el desig de viure una nova joventut imposant el seu desig i la seva llibertat per decidir.

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1990, sota la direcció de Joan Garrigó, segons l’adaptació de Joan Carles Peris, i amb les veus de Maria Glòria Farrés en Siwan, Joana Palau en Alis, Ismael Majó en Llywelyn, i Albert Puig en Gwilym de Brewys. La narració és de Joan Rodón, el Muntatge Musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.

04/03/2022

https://radioteatre.com/.../cale.../properes-actuacions.html
Dissabte, 5 de Març
'La razón del silencio'
de Manuel de Góngora
Primera sessió a les 3 de la t**da
Redifusió a mitjanit
A la Ràdio Municipal de Terrassa FM 95.2MHz
https://terrassadigital.cat/
-----------------------------------------------------------------------

Manuel de Góngora y Ayustante neix el 1889 a Granada. Sota la influència del seu avi, l’arqueòleg Manuel de Góngora, degà de la Facultat de Filosofia i Lletres i una important personalitat en l’àmbit de l’arqueologia; i fill de Francisco de Góngora, també catedràtic a Granada i, més t**d, Director del Museu Arqueològic; el jove Manuel mostra ben aviat una inclinació envers la història i la literatura. El 1909 obté el Doctorat en Arqueologia a la Universidad Central de Madrid, que li serveix per obtenir el càrrec d’Arxiver a la Diputació de Granada. Als vint-i-quatre anys guanya una plaça en el Cos Facultatiu d’Arxivers Bibliotecaris i Arqueòlegs. Això li permet treballar en diferents arxius nacionals, com el ‘Archivo de la Corona d’Aragón’, el de la ‘Chancillería de Granada’, el de la ‘Presidencia del Consejo de Ministros’ i el del ‘Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes’. Durant l’estada a l’arxiu de la seva ciutat, publica un estudi i un exhaustiu catàleg sobre els fons del ‘Archivo de la Alhambra’, que des d’aleshores es converteix en una obra de referència obligada per a qualsevol investigació relativa a l’expulsió dels moriscos. Imparteix classes a la Facultat de Filosofia i Lletres de Granada i, simultàniament, comença a dedicar-se a la literatura, afició que ja havia iniciat en la seva infantesa. En el gènere teatral, cultiva diferents camps: és coautor de diferents títols de peces de sarsuela com ‘Curro el de Lora’ (1925), ‘La paz del molino’ (1927), ‘La fama del tartanero’ (1931) o ‘La mujer de aquella noche’ (1932); i creador de sainets com ‘Cuento oriental’ i ‘Un caballero español (1927), ‘La petenera’ (1928), o ‘Lo de siempre’ (1930). Però a banda del subgènere lleuger, destaca també per títols com ‘La razón del silencio’ (1933), ‘Y el ángel se hizo mujer’ (1940). La seva vessant poètica també compta amb bona acollida del públic, com ara ‘Romance a las Brigadas de Navarra’ i ‘Dolor y resplandor de España’.

Durant la seva maduresa, impulsat per la seva activitat político-administrativa el porten a Hispanoamèrica, on exerceix de secretari del Marquès de Luca de Tena a Xile i d’Agregat Cultural a l’Ambaixada d’Espanya a Buenos Aires, on mor el 1953.

‘La razón del silencio’ és una comèdia en tres actes estrenada al Teatro Eslava de València el 1932. L’acció se situa a Madrid, a casa d’Emilio Benegas, un novel·lista de primera línia i gran èxit. Emilio té per esposa Rosario, i, després d’anys de matrimoni, són una parella sense fills. Dedicat a la seva creació literària, Emilio té per escrivent el seu nebot, el jove Manolo, que l’ajuda en les tasques del dia a dia. Però Emilio també té un secret inconfessable: una filla secreta, a la que creia morta, fruit d’una relació de joventut. Don Nemesio, amic personal d’Emilio, és coneixedor d’aquest secret; i ara acut a Emilio per informar-lo que la noia ha quedat orfa i ha reaparegut. Davant d’aquesta situació, Emilio es veu amb l’obligació de mantenir oculta la veritat i acollir la jove Carmen incorporant-la com a escrivent i mecanògrafa a la vegada que li ofereix sostre i llar. Però Emilio ha de fer mans i mànigues per mantenir el secret davant de Rosario, fins que els fets van per mal camí i tot comença a trontollar.

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2005, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Maria Glòria Farrés en Doña Rosario, Rosa Aguado en Carmen, Dolors Trenchs en Patro, Joana Palau en Casta, Ricard Pagès en Don Emilio, Ismael Majó en Manolo, Francisco Domingo en Don Nemesio, i Joaquim Vidal en Ramon. La narració és de Crisol Tuà, el Muntatge Musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.

28/02/2022

Si us heu perdut l'emissió de 'L'amant' de Harold Pinter, ara podeu recuperar-la i tornar-la a escoltar aquí:

Podcast de "L'amant'' de Harold Pinter. Nascut a Londres el 1930, Pinter és l’únic fill d’una família de classe mitjana baixa d’ascendència jueva. Amb el bombardeig de l’aviació alemanya sobre Londres el 1941, Pinter és traslladat a un entorn rural, fet que li provoca forts sentiments ...

25/02/2022

https://radioteatre.com/.../cale.../properes-actuacions.html

Dissabte, 26 de Febrer
'L'amant'
de Harold Pinter
Primera sessió a les 3 de la t**da
Redifusió a mitjanit
A la Ràdio Municipal de Terrassa FM 95.2MHz
https://terrassadigital.cat/
-----------------------------------------------------------------------

Nascut a Londres el 1930, Harold Pinter és l’únic fill d’una família de classe mitjana baixa d’ascendència jueva. Amb el bombardeig de l’aviació alemanya sobre Londres el 1941, Pinter és traslladat a un entorn rural, fet que li provoca forts sentiments de soledat, desconcert, separació i pèrdua que a la llarga seran una influència constant en la seva obra. Durant els seus anys a l’escola primària, destaca com a bon atleta i jugador de cricket, participa en nombroses obres de teatre escolars i comença a escriure poesia que es publica a la revista escolar. En acabar l’educació primària, s’inscriu a la Real Acadèmia d’Art Dramàtic de Londres, però no arriba a acabar el curs. Objector de consciència convençut, aconsegueix no haver de fer el servei militar, però no s’escapa de la sanció econòmica que se li imposa per aquest fet. El 1951, reprèn la seva formació artística a Central School of Speech and Drama i comença a actuar com a actor de repartiment amb diferents companyies teatrals, sovint utilitzant el pseudònim de David Baron. Durant aquest període d’interpretació, creix el seu interès per la creació dramàtica, i així és com, el 1957, surt a la llum la seva primera obra, ‘’The room’’. La bona acceptació de l’obra, l’esperona a continuar com a autor dramàtic, i inicia així un fructífer període creatiu amb títols com ‘’The birthday party’’ i ‘’The Dumb Waiter’’ (1957), ‘’The caretaker’’ (1959), ‘’A slight ache’’ - concebuda originalment com a obra de teatre radiofònic i emesa per la BBC el 1959 i adaptada per a l’escenari dos anys més t**d - ,‘’The Dwarfs’’ (1960), ‘’The collection’’ i ‘’The lover’’ (1962), o ‘’The homecoming’’ (1964), entre d’altres. Pinter comença a ser un autor reconegut, i les seves obres comencen a ser programades en diferents teatres, sovint dirigides per ell mateix i amb la participació com a actriu de Vivien Merchant, la seva esposa des del 1956. D’ençà de la dècada de 1970, intensifica la seva activitat com a director teatral i com a guionista de televisió i cinema, alhora que continua escrivint obres teatrals d’èxit com ‘’Old times’’ (1971), ‘’No man’s land’’ (1974), o ‘’Betrayal’’ (1978). Després de la mort de la seva esposa i tres anys de sequera literària, Pinter recupera la seva creativitat, però les seves obres ja no obtenen tant ressò com les anteriors. Amb l’entrada del nou mil·lenni, intensifica la seva dedicació com a activista polític i decideix deixar parcialment de banda el teatre per dedicar-se més a la poesia. El 2001, després de superar un càncer, Pinter comença a patir un declivi físic progressiu i la seva salut comença a ser fràgil, però continua actiu en els escenaris i la pantalla. El 2005 rep el Premi Nobel de Literatura; i tres anys més t**d, un càncer hepàtic li provoca la mort a l’edat de 78 anys, deixant un llegat de més d’una trentena d’obres teatrals, una dotzena d’obres en prosa i gairebé una desena de llibres de poesia.

‘’L’amant’’ (The lover) és una comèdia dramàtica d’un sol acte centrat en la relació d’un matrimoni anglès de posició acomodada que equilibra la seva vida satisfent els seus impulsos amb amants que són acceptats mútuament. Un matí, abans d’anar a treballar, el marit pregunta, amb tota naturalitat, a la seva esposa, si té prevista la visita del seu amant. Ella assenteix, i l’adverteix que no torni a casa abans de les sis. A partir d’aquí, comença el joc de l’adulteri que manté la parella i que acabarà tenint un desenllaç inesperat.

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2021, sota la direcció de Rosa Aguado, on ella mateixa interpreta a Sarah, Toni Garrich és Richard i Jordi Bernad és el repartidor de llet. La narració és de Marta Plaza, el Muntatge Musical de Lluís Gavaldà i la realització tècnica de Joan Borràs.

18/02/2022

https://radioteatre.com/.../cale.../properes-actuacions.html
Dissabte, 19 de Febrer
'El banc'
d'Aleksandr Gelman
Primera sessió a les 3 de la t**da
Redifusió a mitjanit
A la Ràdio Municipal de Terrassa FM 95.2MHz
https://terrassadigital.cat/
-----------------------------------------------------------------------

Aleksandr Isaakovich Gelman neix el 1933 a Donduseni, una petita població actualment pertanyent a Moldàvia. La infantesa de Gelman no és gens fàcil. El 1941, arran de la ocupació de les tropes de l’Alemanya n**i, la família, d’origen jueu, és expulsada a un gueto a Bershad, a Ucrània. Però si les condicions del viatge, fet a peu, són força dures i acaben amb la vida de l’àvia, primer; i del germà petit, després, l’estada al gueto és encara més difícil. El 1942, mor la mare i, més t**d, la resta de la família. Els únics supervivents dels catorze membres familiars són el mateix Gelman i el seu pare, que el 1944 aconsegueixen alliberar-se i, acabada la guerra, poden tornar a casa seva. El nen Guelman retorna a l’escola per acabar els seus estudis primaris, i el 1948, ingressa a l’Escola Tècnica Professional de Teixits de Punt. El 1951, després de graduar-se, comença a treballar a temps parcial a una fàbrica de mitges, mentre assisteix a l’escola nocturna per complementar els seus estudis. El 1952, entra a l’Escola Militar, on dos anys més t**d es llicencia al Departament de Forces Terrestres. Això li permet anar a servir l’exèrcit i ocupar diferents càrrecs de comandament durant els sis anys següents. A partir d’aquí, encadena diferents feines fins a convertir-se en corresponsal del diari de Leningrad, un fet que li serveix com a trampolí per iniciar la seva activitat com a dramaturg i guionista. D’ençà de 1970, moltes de les seves obres són portades a escena al Teatre de Moscou. ‘’Feedback’’ (1976), ‘’We, the undersigned’’ (1979), ‘’Skameika’’ - traduïda al català com ‘El banc’ - (1983), o ‘’Zinulya’’ (1984), entre d’altres, són els títols més destacats d’aquest període i els que li fan guanyar fama i popularitat. Comença a escriure guions per a documentals i, conjuntament amb la seva esposa, escriu el guió cinematogràfic de ‘’The Night Shift’’ el 1974, al que ni segueixen d’altres. El 1978 es trasllada a viure a Moscou i el 1989 és escollit membre del Soviet Suprem de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques per la seva afinitat amb el president Mikhaïl Gorbatxov, que el recomana, també, per formar part del Partit Comunista. Però les diferències de criteri entre ambdós, fan que Gelman acabi abandonant el partit. D’ençà d’aleshores, Gelman incrementa la seva vida social i comença a preocupar-se per altres aspectes fora de la política activa. El 2001, es converteix en membre del Consell Públic del Congrés Jueu Rus, i es converteix en un ferm defensor dels drets civils i culturals del poble rus.

‘’El banc’’ és una comèdia dramàtica en un sol acte que relata la trobada entre un home i una dona que coincideixen en el banc d’un parc urbà a darrera hora d’una t**da qualsevol. Ell, insatisfet, insegur, mitòman. Ella, sola, necessitada d’una relació per omplir la seva vida. I així és com, amb una certa dosi d’acidesa i d’humor, la conversa entre ells fa brotar les seves inquietuds, els seus sentiments i els seus problemes humans i socials: l’amor, la soledat, la tendresa, la mentida, la desil·lusió, ...

L’obra fou estrenada per primera vegada en català l’abril de 1990 a la Sala Beckett de Barcelona, amb Lluís Soler i Raquel Carballo com a protagonistes i amb la direcció de Boris Rotenstein.

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2015, segons l’adaptació i la direcció de Rosa Aguado, on ella mateixa dóna veu a Ella i Toni Garrich és Ell. La narració és de Marta Plaza i la realització tècnica de Joan Borràs.

11/02/2022

https://radioteatre.com/.../cale.../properes-actuacions.html
Dissabte, 12 de Febrer
'Anònim venecià'
de Giuseppe Berto
Primera sessió a les 3 de la t**da
Redifusió a mitjanit
A la Ràdio Municipal de Terrassa FM 95.2MHz
https://terrassadigital.cat/
-----------------------------------------------------------------------

Giuseppe Berto neix a Treviso el 1914, i és el segon de cinc germans d’una família de pare militar i mare comerciant. Després d’acabar els seus estudis al Col·legi Salesià de la seva ciutat natal, es matricula a la Facultat de Lletres de la Universitat de Pàdua. El 1935, però, marxa de voluntari a l’Àfrica per lluitar a la guerra d’Abissinia, on a banda d’algunes ferides, rep també diferents condecoracions militars. El 1939, ja de tornada a casa, reprèn els seus estudis i es gradua amb força celeritat; no només ajudat pels seus mèrits acadèmics, sinó també per la benevolència dels seus examinadors, molts d’ells afins al règim feixista i partidaris que Berto llueixi l’uniforme i les condecoracions militars de manera habitual. Després de graduar-se, comença a exercir la docència, però ben aviat l’abandona per incorporar-se com a voluntari a la Milícia de Seguretat Nacional. Incorporat a les tropes dels ‘Camises negres’’ de Mussolini, és enviat novament a la lluita al nord de l’Àfrica, on, el 1943, cau empresonat per l’exèrcit nord-americà i és enviat a un camp d’internament a Texas. És aleshores que, animat pels seus companys de cel·la, comença a escriure. Així, acabada la Guerra Mundial, la seva primera novel·la, ‘’El cel roig’’, del 1947, esdevé un èxit internacional i és guardonada amb el Premi Florència al seu país d’origen. Posteriorment, publica ‘’Les obres de Déu’’ (1948), ‘’El bandoler’’ (1951), i ‘’Guerra en camisa negra’’ (1955). Entrada la dècada dels anys cinquanta, Berto es trasllada a Roma i comença a treballar com a guionista per al cinema italià i, després d’un parèntesi de tres anys provocat per una neurosi, reempren l’escriptura i publica, el 1964, un altre dels seus grans èxits, ‘’El mal obscur’’; basat, precisament, en l’experiència de la seva patologia mental. En ple període de creixement literari i de creació, el 1966, Berto rep l’encàrrec del guió cinematogràfic d’ ’’Anònim venecià’’, que veu la llum el 1970 i, sota la direcció d’Enrico Maria Salerno, es converteix en un impacte a nivell mundial. Tant és així, que, el 1971, el mateix autor decideix fer-ne l’adaptació teatral i, el 1976, publicar-ne la versió en novel·la. El 1978, publica la seva darrera novel·la en vida, ‘’La Glòria’’, poc abans que un càncer li provoqui la mort a la ciutat de Roma. A banda del llegat de la seva obra literària, Berto compta amb l’honor de donar nom a un premi literari que s’atorga anualment des de fa ja més de vint edicions, que té com a objectiu el reconeixement d’autors novells que publiquin la seva primera obra de ficció.

‘’Anònim venecià’’ és la història del retrobament d’una parella trencada, que es desenvolupa durant el transcurs d’un dia a Venècia, vuit anys després de la seva separació. Ella, que ha refet la seva vida al costat d’un milionari a Milà, accedeix a la voluntat per retrobar-se d’Ell, un oboista que pateix una malaltia terminal i que pretén fer realitat el seu somni abans de morir. En una Venècia ja degradada i envaïda pel turisme, molt diferent de la que era quan es van conèixer i enamorar, la nostàlgia els porta a reviure, breument, l’amor que entre ells va existir; però sense cap esperança de futur. Malgrat tot, Ell, amb la complicitat d’Ella, troba la manera de tirar endavant la seva darrera voluntat: fer l’enregistrament del Concert per Oboè i Corda Anònim Venecià.

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1989, segons l’adaptació de Lluís Barón, codirigida per ell mateix i per Joan Garrigó, i amb les veus de Maria Glòria Farrés en Ella, i Joan Rodón en Ell. Lluís Barón és també el narrador d’aquesta història, que compta amb el Muntatge Musical de Nina Mataix i la realització tècnica de Joan Borràs.

04/02/2022

https://radioteatre.com/.../cale.../properes-actuacions.html
Dissabte, 5 de Febrer
'Bajarse al moro'
de José Luis Alonso de Santos
Primera sessió a les 3 de la t**da
Redifusió a mitjanit
A la Ràdio Municipal de Terrassa FM 95.2MHz
https://terrassadigital.cat/
-----------------------------------------------------------------------

Nascut a Valladolid el 1942, José Luis Alonso de Santos es trasllada a viure a Madrid el 1959, on es llicencia en Filosofia i Lletres i en Ciències de la Informació a la Universidad Complutense. El 1960 comença a interessar-se pel món del teatre i rep formació a càrrec de l’actor i dramaturg nord-americà William Layton. Forma diversos grups de teatre i el 1975 estrena la seva primera comèdia, ‘¡Viva el duque, nuestro dueño!’. D’ençà d’aleshores, inicia un període de creació força fructífer, amb títols d’èxit com ‘Del laberinto al 30’ (1980), ‘La estanquera de Vallecas’ (1981), ‘El álbum familiar’ (1982), ‘Besos para la bella durmiente’ (1984), ‘Bajarse al moro’ (1985), ‘Fuera de quicio’ (1987), ‘Pares y nines’ (1989), ‘Yonquis y yanquis’ (1996), ‘Salvajes’ (1997), ‘¡Viva el teatro!’ (2006), ...; algunes d’elles portades al cinema, com és el cas de ‘La estanquera de Vallecas ‘ o la mateixa ‘Bajarse al moro’. A banda de la cinquantena d’obres teatrals escrites, Alonso de Santos és també autor de nombrosos guions de cinema i sèries de televisió, novel·les i narracions infantils; i moltes de les seves obres han estat editades a l’estranger. A banda de la creació, ha dirigit més d’una quarantena d’obres en escena, tant pròpies com d’autors universals de l’abast de Brecht, Calderón de la Barca, Baroja, Valle Inclán, Shakespeare, ... Ha escrit diversos assajos i articles de recerca teatral, ha dirigit entitats teatrals de prestigi i ha estat guardonat amb nombrosos premis de Teatre com el Nacional de Teatro (1986) o el Max (2005), entre d’altres.

‘Bajarse al moro’ és una comèdia de caire costumista dividida en dos actes que reflecteix el Madrid castís poblat de personatges perdedors i entranyables que sobreviuen com poden als barris madrilenys de baixa estofa. Chusa i Jaimito són dos cosins que comparteixen un petit p*s al centre de Madrid, on també viu un altre amic, Alberto. Chusa acull Elena, a qui proposa viatjar al Marroc per traficar amb droga. Però Elena és verge i no pot transportar la mercaderia amagada a les seves parts íntimes. Per a remeiar el problema, i una vegada descartat Jaimito, Elena ha de perdre la seva virginitat amb Alberto. A partir d’aquí, les dificultats i interrupcions se succeeixen i Chusa ha de prendre decisions que canviaran el seu futur de dalt a baix.

La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2009, sota la direcció de Joan Garrigó i Ismael Majó, i amb les veus de Júlia González en Chusa, Rosa Aguado en Elena, Dolors Trenchs en Antonia, Jordi Bernad en Jaimito, Ricard Pagès en Alberto, i Aurelio Rodriguez en Abel. La narració és d’Ismael Majó, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.