24/08/2021
Hostal Peirot. Història històries del Pirineu. (Fragment) Disponible a Amazon.es
LA GRAN GUERRA
L’any 1914 el Regne Unit va incorporar-se a la Primera Guerra Mundial i l’Archie Christie fou destinat a França. L’Agatha va fer-se del Destacament d’Ajuda Voluntària i va tornar a Torquay on s’havia habilitat un hospital per atendre als ferits. Allí va conèixer l’Andreu Soler, que hi treballava d’infermer de feia un temps. A l’Agatha li feia gràcia aquell pallarès tan eixerit i en els moments amb poca feina, prenien te i parlaven.
—I d’on dius que ets, tu?—Preguntà l’anglesa.
—Soc fill de muntanya, de ca de Peirot, a Castell-estaó.
—Ca de Peirot de Castell-estaó? Què vol dir això?
—Castell és a la Vall del Flamisell, dins un poble de la Pobleta de Bellvei. Diuen que es diu així perquè fa molts anys hi havia un castell a la part més alta. I de casa meva en diuen Ca de Peirot com el meu avantpassat, en Quirc Peirot, fill d’un mític joglar que durant el segle XVIII va recórrer tot el Pirineu.
—I què vol dir Pirineu?
—Conten que en temps dels déus grecs, els Pirineus eren una terra plana i plena de boscos que formava part dels dominis del rei Tubal. Aquest tenia una filla, la Pyrene, tan bonica que tornava boig a qualsevol home que la veiés, tot i que ella no en feia cap cas i els rebutjava sense pensar-s'ho.
Un dia Hèrcules va arribar a les terres d’en Tubal per acabar de fer els dotze treballs que li havia imposat el seu cosí Eristeu i en un dels passejos pels boscos, va conèixer la Pyrene. Tots dos s’enamoraren. Durant un temps es veieren cada dia als boscos d’Ibèria, fins que en Tubal els va descobrir i prohibí a la seva filla que el tornés a veure. A l’Hèrcules l’obligà a sortir dels seus dominis. Tot i això l’heroi grec estava al cas de tot el que li passava a la seva estimada, malgrat la llunyania.
—M’agrada aquest Hèrcules! Es preocupa i protegeix la seva estimada tot i la llunyania, no com d’altres—va fer l’Agatha—. Acaba bé aquesta història, Andreu?