Al darrera de cada cançó

26/03/2015

Intèrpret: Madonna
Cançó.: Like a Virgin

Hola Amics.:
Aquesta a estat una setmana tràgica a les TTEE. Per començar, “Al darrera de cada cançó” es suma a la pena i al dolor i vol transmetre les nostres condolències a la familia que aquests dies han perdut un ser estimat al Riu Sénia. Tan mateix, també el nostre suport a les families que han perdut familiars al vol que s´ha estavellat amb l’ A-320 quan volava entre Barcelona i Düsseldorf aquest passat dimarts.
Avui us parlarem d’ un tema que va ser un punt zero. Avui, “al darrera de cada cançó”, el tema, la cançó que va fer de rampa de llançament per a una cantant que, des d’ aquest tema, es va proclamar reina del pop indiscutible. Avui, "Al darrera de cada cançó”: Madonna i el seu “Like a Virgin”.
Ens remontem a la dècada dels 80, concretament al 12 de novembre de 1.984. Aquell dia es llança al mercat un album anomenat “Like a Virgin”. Un album que es va començar a gravar a l’ abril d’ aquest mateix any. Donant noma l’ album, el primer senzill es “Like a Virgin”, com una verge.
Despres del seu anterior album, Madonna, Madonna Louise Veronica Ciccone, volia consolidar el seu futur a l’ industria musical com a productora, però els executius de la Warner Bros. no van estar d’ acord amb ella i li van negar. Ella mateixa va seleccionar a Nile Rodgers com al principal productor del disc, que venía de treballar amb David Bowie.
L’ album va ser gravat als estudis mes importants de la Warner, als “Power Station Studio”, i Madonna va enrregistrar la seva veu a l’ estudi “C”, un petit cuarto per a piano fet de fusta a la seva totalitat. La gravació del disc va ser en format digital, que llavors començava a nàixer, sense convenciment (erroni) de la discogràfica. L’ ingenier de so, Jason Corsaro, va utilitzar una cinta digital Sony de 24 pistes, precursora també a aquella època. Una vegada enrregistrada la veu de Madonna, van anar montant tot l’ album i ella mateixa, tot i ja no ser necessària la seva presència als estudis, i donant fe de la seva manera de treballar i de la seva perseverància, va asistir tots i cadascún dels dies fins que el seu treball va estar acavat.
Us podriem donar molta informació, marques i models dels micros fins i tot, però com a punt final del que hi ha al darrera del Like a Virgin, Us direm que a la sessió de fotos, Madonna portava un vestit de nuvia amb un cinturó negre que posava “Boy Toy”, “Joguina d’ home”. La finalitat de les fotos, amb el cabell pentinat, els seus guants llargs, els seus llavis marcats i pintats, va aconseguir el que es desitjava: No presentar-se com una “Dona- objecte”, si no com una dona desitjable.
A partir d’ aqui, i posteriorment amb la seva gira “The virgin tour”, Madonna va agafar una forta emprenta que arriva fins i tot a aquest dies. Com a petit comentari, i ja per a acavar, Madonna estarà en concert al Palau Sant Jordi aquest mateix any, el 24 de Novembre presentant el seu nou treball: “Rebel Heart”, cor rebeld.
Us deixem amb aquest tema, que pot agradar-te mes o menys, però no podem dubtar que es l’ inici d’ una estrella: Madonna. El recordem a la sintonía de La Plana Ràdio. Fins el dijous que be. Una abraçada!!

© 2006 WMG Like A Virgin (video)

12/03/2015

“Al darrera de cada cançó”

Intèrpret: Rick Asley
Cançó.: Never gonna give you up

Hola Amics.:
Una vegada mes amb vosaltres. A la sintonia de La Plana Ràdio, aqui comença, com cada dijous, Al darrera de cada cançó. Avui li hem pegat una volta al nostre espai. Avui enlloc de buscar una cançó i esbrinar que hi havia al seu darrera, se’ ns ha ocorregut buscar qué va passar, musicalment parlant, un 12 de març...... I un 12 de març de 1.987 arriva al Nº 1 de la llista Billbord un senzill, dintre d’ un llarga durada que se’n diu Whenever you need somebody, Un senzill que se’ n diu Never gonna give you up. Ens la cantava: Rick Asley. Tenia llavors 21 anys i el seu primer treball només portava dues setmanes al mercat, quan va arrancar un èxit que s’ estiraria uns anys més. Aquest mateix album li va donar molt èxit al tema Together forever. Rick Asley va ser descobert pel productor Pete Waterman. Per aquell temps, Asley tenia una banda que se’ n deia FBI i els seus gustos es movien entre el pop, soul i el dance. Per contra, el seu salt als exits va ser amb influencies tecno típiques dels als 80. El seu segon senzill es va retrassar per un incendi als estudis PWL on l’ estaven enregistrant. Al final va sortir al 1.988 amb un tema que tots coneixeu: She wants to dance dance with me. El segon album se’ n diu: Hold me in your arms. A partir d’ aquí, es va voler apartar del seu productor i descobridor i va treure un tercer album sense ajuda del seu productor que no va triofar. L’ èxit de Rick Asley va ser d’ anada i tornada.
Escoltem ja aquest tema que vam ballar moltissimes vegades als anys 80, tema del record, tema que avui fa 28 anys que arribava al Nº 1 de la llista Billboard.
Fins la setmana que ve!!
https://youtu.be/dQw4w9WgXcQ

Music video by Rick Astley performing Never Gonna Give You Up. YouTube view counts pre-VEVO: 2,573,462 (C) 1987 PWL

07/03/2015

Coneixeu aquesta?
Envia' m un Angel!!!
Amb el públic entregat..... Si senyor, Pep Sala!!!

07/03/2015

07/03/2015

Gaudint de la musica d' en Pep Sala i del seu nou disc "PS"

05/03/2015

“Al darrera de cada cançó”

Intèrpret: Scorpions
Cançó.: Still lovin’g you

Hola Amics.:
Primera setmana del mes de març d’ aquest 2015. No entra la primavera, no arriva l’ estiu, l’ hivern que sembla que marxa, i torna a entrar per la porta gran.... En fi.....
Nosaltres, a la nostra. Però antes d’ entrar en matèria, dir-vos que aquest dissabte, a la Sala Toman de Reus, a les 9 i mitja de la tarde, podreu gaudir del concert d’ en Pep Sala amb el seu espectacle de llum i colors del seu nou disc “PS”. Recordeu que 4 de vosaltres podràn asistir gratuïtament gràcies a les dues entrades dobles que La Plana Ràdio va sortejar la setmana passada. Si no us a tocat i voleu asistir-hi, podeu comprar les vostres entrades a “Entradium.com” i directament a la web del mateix Pep Sala.
Ara si, ara anem a parlar-vos d’ una balada molt típica dels anys 80. Una balada que mai pensaries qui la canta, perqué l’ estil i la tendència del grup no es, ni de ben prop, de cantar balades. Avui, dintre de “Al darrera de cada cançó”, Still loving you, dels Scorpions.
Aquesta famosa “Power ballad” va ser publicada, llançada al mercat l’ any 1.984 y va ser tot un èxit i es considerada una de les clàsiques d’ aquesta banda de Hannover. Inclosa dintre de l’ album “love at first Sting”, va arrivar al sisé lloc als EEUU i va asolir molts premis per la quantitat de qualitat a les cançons que contenia.
Dintre de la lletra de la cançó podem trobar moltes referències al mur de berlin y a la desesperació que sentien molts alemanys al veure la seva nació dividia. Dividida la nació, els amics i moltissimes families.
No us traduirem la lletra, però el que si que hem fet es buscar-vos un video al You Tube on està la cançó amb subtitols en castellà i us l’ hem penjat al facebook del nostre espai, que recordeu que es:
www.facebook.com/aldarrera
Una altra de les coses que hem de destacar d’ aquest tema, es l’ increible solo de guitarra que ens regala Michael Schenker al final del tema, deixant-nos un increible bon gust de boca.
Per la nostra banda, res mes. Que gaudiu del tema d’ avui i fins la setmana que be. Una Abraçada!!

Vídeo de la canción still loving you de scorpions para una persona que me la dedico :) espero les guste es de mis favoritas...

26/02/2015

“Al darrera de cada cançó”

Intèrpret: Pet shop Boys
Cançó.: Suburia

Hola Amics.:
Darrera setmana del mes de Febrer. Hem passat el dia de Sant Valentí i els Carnavals, i amb el fort vent que aquests dies hem tingut, finiquitem ja aquest segon mes de 2015.
Avui, dintre de l’ espai “Al darrera de cada cançó” parlarem d’ un duet naixcut l’ any 1.981. Avui, els “Pet shop boys” i el tema: Suburbia.
Neil Tennant i Chris Lowe es conegueren l'any 1981, a una botiga d'instruments musicals electrònics. En aquella època, Lowe estudiava arquitectura i tocava el trombó a un grup anomenat "One under the eight" i Tennant treballava com a periodista a la publicació "Smash Hits", i aviat començaren a compondre plegats. Originàriament pensaven dir-se West End, degut a la seva afició per aquesta part de la ciutat deLondres, però després van canviar al seu nom actual en record d'un amic d'ambdós que treballava en una botiga de mascotes. A Neil Tennant, particularment, li va agradar molt aquest nom perquè sonava com el d'un grup de rap.
Despres d’ un temps voltant i girant entre productors i discogràfiques, el 29 de març de 1.986 surt al mercat el llarga durada “Please”, i dintre d’ ell un parell de senzills, “Opportunities” i “Suburbia”. El tema es va inspirar en la pel•lícula de Penelope Spheeris, Suburbia”, que narra les revoltes juvenils a les metròpolis industrialitzades. Apart d’ inspirar-e en aquesta pelicula, el duet està influenciat en els disturbis que vàren ocorrer a Brixton, una zona de tenssió constant per al govern anglés, on l’ any 1.981 va haver una guerra campal entre la policia i la gent d’ aquella barriada, d’ aquells suburbis on unes 5.000 persones es van enfrontar a les forces d’ ordre ferint 249 policies i 45 d’ ells van acabar a l’ hospital.
La cançó, musicalment, està marcada per l’ ús de sintetitzadors típics de l’ època vuitantera, on hi ha una base de la cançó de l’ any 1977 “Feels so good” d’ un artiste de Jazz neoyorquí, Chuck Magione i el baix de Suburbia està basat en la cançó de Madonna, “Into the groove”.
Això es tot per avui, us esperem al mes de març, els dijous, poc abans de les 12 del matí al 100.6 de la FM, a La Plana Ràdio.

Music video by Pet Shop Boys performing Suburbia (2003 Digital Remaster).

23/02/2015

Pep Sala

19/02/2015

Al darrera de cada cançó, emissió dijous dia 19 de febrer de 2015

Intèrpret: Dire Straits
Cançó.: Money for nothing

Hola Amics.:
Ja estem enfilant la segona quinzena del mes de febrer. Si la setmana passada us parlàvem, en la pròpia veu de’n Pep Sala, de la mítica cançó del Boig Per Tu, avui tornarem a parlar d’ una altre dels grans, una banda realment impressionant. Avui us parlarem dels Dire Straits i el seu tema “Money for Nothing”
Dire Straits és un grup de música britànic de rock format el 1977 pels dos germans Mark Knopfler (guitarra i veu) i David Knopfler (guitarra), John Illsley (baix) i Pick Withers (bateria), amb Ed Bicknell com a mànager.
En una etapa en la qual regnava el punk rock, ells tenien un so diferent, gairebé rock and roll com abans. En els seus inicis, Mark Knopfler (el líder de la banda) demanava als gerents dels pubs que els deixessin actuar, de forma que la música sonés de fons, permetent a la gent parlar. Malgrat l'antítesi de la cultura popular del moment, els Dire Straits van arribar a tenir un gran èxit.
Dire Straits va enregistrar el seu primer àlbum homònim el 1978 amb poca acceptació fins que cinc mesos després van treure el single, "Sultans of Swing" que va convertir el disc en un dels més venuts. El seu segon àlbum "Communiqué" es va publicar dos mesos després; aquests dos primers àlbums van configurar el so de la banda. El tercer àlbum, Making Movies amb la col•laboració als teclats de Roy Bittan (de l'E Street Band) va marcar un canvi cap als arranjaments i una producció més elaborada, tendència que es mantindria al llarg de la carrera de la banda. El 1982 publiquen "Love over gold" i el single "Extended dance'ep play". El 1985 surt Brothers in Arms que va ser un èxit internacional, del que van eixir diversos singles, incloent el número u "Money for Nothing".
Va ajudar a l'èxit el fet que Brothers in Arms fos un dels primers discs gravat en la seva totalitat en format digital, el tot innovador CD. Això va tenir l'efecte col•lateral de fer-lo un dels àlbums més venuts dins dels consumidors partidaris d'aquesta tecnologia. Així mateix, el nou format era un excel•lent aparador de la meticulosa producció de Knopfler dels seus primers àlbums, fet que va portar a molts seguidors a comprar els seus treballs anteriors. En part com a resultat d'això (i d'una reeixida aparició en el concert de celebració del 70è aniversari de Nelson Mandela el juny de 1988), Dire Straits va ser la banda amb més vendes al món a mitjans dels anys 80.
Parlant ja de la cançó en concret, “Money for nothing” surt a la venda com a senzill un 24 de Juny de 1.985. La cançó està escrita per Mark Knofler i Sting, si, l’ Sting lider dels Police, i va ser Número 1 durant 3 setmanes seguides als Estats Units. El video d’ aquesta cançó va ser el primer emés al inaugurar MTV Europe, l’ 1 d’ Agost de 1.987.
La lletra parla d’ un treballador de camisa blava, que està mirant videos a la MTV i els està comentant, un noi que treballa al departament de Hardware d’ un programa de televisió. Aquesta lletra, inicialment, va tenir que ser “lleugerament modificada” a posteriori, per clasificar-la com a “Anti-Gay” i sexista.
Money for nothing, diners per a res.... dels Dire Straits i dintre del seu genèric “Brothers in arms” es el tema que avui us hem portat “Al darrera de cada cançó”. Es com sempre un plaer està amb vosaltres a la sintonia de La Plana Ràdio buscant, esbrinant que hi ha detras de les notes musicals que molts coneixem.
Fins el proper dijous, sigueu feliços i mai deixeu de somriure.
http://youtu.be/iwDDswGsJ60

Dire Straits - Money For Nothing Lyrics: Now look at them yo-yo's that's the way you do it You play the guitar on the MTV That ain't workin' that's the way y...

12/02/2015

Ja es dijous. Avui toca escoltar "Al darrera de cada cançó".
Avui esbrinarem que hi ha al darrera del Boig Per Tu dels Sau. Però qui millor que nosaltres per descobrir i xarrar d' aquest himne que el seu escriptor... be, un d' ells. Avui, Al darrera de cada cançó":
Pep Sala
Us espero a tots a les 11:30 a la Sintonía de La Plana Ràdio. 100.6 FM, laplanaradio.cat o be al TuneIn Radio

10/02/2015

Passat demà esbrinarem que hi ha "Al darrera" d' un tema mític. La primera vegada que es va interpretar va ser a Llagostera, l' any 1.986. Llagostera te actualment una plaça amb el nom del cantant del grup.
Dijous, pocs minuts abans de les 12' 00 sabreu que hi ha "Al darrera de...."

09/02/2015

Hola.:
Com que ja tenim el dilluns finiquitat gairebé, us donaré una altra pista del que passarà aquest dijous a l' espai de La Plana Ràdio.
La cançó a lña que dediquem l' espai te una estrofa on fa referència a la película Blade Runner, on Batty diu a Deckard: "Tots aquests moments es perdran en el temps, com llàgrimes a la pluja. És hora de morir"