16/01/2024
He tornat!
Després d’una pila de mesos d’absència, torno a ser aquí. Necessitava un parèntesi, però m’he agafat un paràgraf sencer… és tan fàcil acostumar-se a viure sense estar pendent de les xarxes socials…
Però avui me n’he adonat que la meva vida tornava a gaudir d’una rutina establerta i que, dins d’aquesta rutina hi puc encabir alguna que altra estona, raó per la qual he decidit tornar a treure el nas per aquí…
Un estiu complicat (però feliç) per molts factors em va fer allunyar de xarxes, però m’ha servit per concentrar-me en altres afers. M’he estrenat com a àvia i he tingut el privilegi de gaudir la meva néta a casa durant els primers mesos de la seva vida, i això és un regal immens que me’n duré quan marxi d’aquest planeta, i pel qual dono gràcies infinites a l’univers.
No obstant tot això, no me n’he pogut estar de teixir, perquè és una activitat intrínseca en mi. He fet un munt de coses: mantetes per l’Olívia, robeta, he cosit una manta que tenia pendent feia 3 anys (!) i alguna cosa més que ara no em ve al cap, tot i que no he fet ni una sola fotografia de les meves creacions, per la qual cosa no us les puc mostrar.
La imatge d’avui és una manteta per al meu renebot, perquè també m’he estrenat com a retieta. Està teixida amb Merino Baby i Sinfonia, ambdues de Katia i és el súmmum de la suavitat.
Bon dia trikòpates! (us trobava a faltar)
¡He vuelto!
Después de un montón de meses de ausencia, vuelvo a estar aquí. Necesitaba un paréntesis, pero me he cogido un párrafo entero… es tan fácil acostumbrarse a vivir sin estar pendiente de las redes sociales…
Pero hoy me he dado cuenta de que mi vida volvía a disfrutar de una rutina establecida y que, dentro de esa rutina puedo albergar algún que otro rato, por lo que he decidido volver a asomarme por aquí…
Un verano complicado (pero feliz) por muchos factores, me hizo ausentar de redes. Pero me ha servido para concentrarme en otros asuntos: me he estrenado como abuela y he tenido el privilegio de disfrutar a mi nieta en casa durante los primeros meses de su vida, y eso es un regalo inmenso que me llevaré cuando me vaya de este planeta, y por el que doy gracias infinitas al universo.
Sin embargo, no he podido dejar de tejer, porque es una actividad intrínseca en mí. He hecho un montón de cosas: mantitas para Olivia, ropita, he cosido una manta que tenía pendiente hacía 3 años (!), y alguna cosa más que no me viene a la mente, aunque no he hecho ni una sola fotografía de mis creaciones, por lo que no puedo mostrarlas
La imagen de hoy es una mantita para mi sobrino-nieto, porque también me he estrenado como tía abuela. Está tejida con Merino Baby y Sinfonia, ambas de Katia y es el colmo de la suavidad.
¡Buenos días trikópatas! (os echaba de menos)
