CAOS Land-art OSOR

27/07/2026

En Joan Cantal Coll i la Marta Culla Prades del col.lectiu d'artistes CAOS Land Art han estat els responsables de crear l'escenografia de "Traç a l'Inconegut" posant tota la imaginació en crear el marc per a tant lluïda representació, amb una escenografia i projecció d'audiovisuals molt minimalistes, i una conceptualització no gens fàcil sobre els límits personals.

27/07/2026

Impactant escena inicial del "Traç a l'inconegut" amb una dansa Sufi (vídeo de la Marta Culla).
Des del Col.lectiu CAOS Land Art com a artistes convidades en aquesta edició felicitem a totes les participants per aquest gran treball i a tot l'equip tècnic que ho ha fet possible.
Amb en Joan Cantal Coll la Marta Culla Prades com a responsables de l'escenografia hem posat tota la nostra imaginació per crear el marc per a tant lluïda representació, amb una escenografia i audiovisuals molt minimalistes i una conceptualització no gens fàcil sobre els límits personals.

24/07/2026

El col.lectiu CAOS us convidem aquest Diumenge a l'espectacle de Dansa a la Sala el Canal de la Coma-Cros i amb qui novament hem col·laborat fent l'escenografia. Us hi esperem. Entrada gratuïta.

06/05/2026

DiArt 2026, LAND ART GUILLERIES, instal.lacions de la Font del Pic de Sant Hilari Sacalm.

29/04/2026

Posem flors, construïm ponts, unim persones !!!

Instal·lació de Temps de Flors inspirada en "Els ponts de Leonardo" del LAND ART GUILLERIES 2019 (autor: Joan Cantal) i els tallers de "ART ENTRE LLUNES I VOLCANS.
Trenquem motlles amb una instal.lació per participar i no sols per contemplar !!!

22/04/2026

21/04/2026

https://www.instagram.com/reel/DXYxcbBiVn-/?igsh=MWRnNzYxNXVia3B1MQ==

20/04/2026

ON TOT COMENÇA
Autor: Josep Nogué
Lloc: Font del Pic de Sant Hilari Sacalm

Per aquesta instal·lació hem partit de simples troncs de fusta que, juntament amb la pedra, conformen segurament la base material més primitiva de les creacions humanes. I només el fet que la pedra sigui més perdurable en el temps ha fet que aquesta hagi donat nom a una era, en detriment d& #39; aquella, a la que sempre ha anat unida.

Pel que fa a la forma, també deu ser la més primària de les creacions humanes, donat que es tracta de l& #39;encreuament de dos pals, en oposició perpendicular entre ells, cosa impossible de trobar de manera natural, ja que només la intervenció humana pot fer possible aquesta conjunció. Alhora que la fa evident.

És per aquesta raó que la creu ha servit de sempre com element de referència, ja sia per marcar un punt en el territori, com a símbol geomètric, com element constructiu o instrument de tortura cosa que, com sabem, ha derivat en un símbol cultural de gran transcendència, amb infinitat de repercussions històriques, servint també per deixar sobre el paisatge memòria dels caiguts en la seva defensa.

Ben poques formes han tingut i tenen, alhora, tanta influència i transcendència, amb uns elements tan simples.

Que les hàgim dotat de color, només és per destacar-ne encara més la intervenció humana, ja que, de altra manera, podrien confondre & #39;s i passar fàcilment desapercebudes entre la vegetació de la que provenen. I a la qual retornaran amb el concurs del temps.

20/04/2026

GOGES
Interpretacions artístiques del mite

Autors:
Joan i Marc Cantal (escultura contemporània: acer, fusta rentada d’aiguat, coure i teixit)
Rosa de Can Casamitjana (goja alada, canya i retalls de teixits)

Podem parlar d’història i de mitologia. Les dones que transportaven aigua en l'antiguitat, especialment en contextos històrics i llegendaris, es coneixen com a DONES D’AIGUA o simplement portadores, aquestes figures eren essencials per proveir el poble d'aquest recurs vital, una tasca generalment femenina. En l'àmbit mitològic català estan molt lligades al culte a les fonts i al medi aquàtic, GOGES.
• Històricament sabem que així s’anomenaven a les dones encarregades de recollir l’aigua de deus i fonts d’aigua pura, fins hi tot medicinals, una tasca molt comú en assentaments ibers.
• El Mite i llegenda: les Dones d’Aigua o goges, son éssers mitològics femenins que trien com a llar indrets d'aigua dolça: estanys, torrents, salts d'aigua, fonts amagades al bosc, gorgs profunds, deus i coves humides que es diu son autèntics palaus, i on l'aigua degota constantment formant de vegades llacs subterranis de cristall. Representen l’aigua en moviment i personifiquen la seva dualitat, de bellesa sobrenatural, ulls blaus o verds, cabells llargs, rossos o rogencs i ondulats.
En certs relats, apareixen amb ales delicades com papallones o espiadimonis.
La interacció amb els humans pot tenir conseqüències tràgiques, però en definitiva son històries que tenen un to moralitzador, advertint sobre la necessitat de respectar la natura, el misteri i la paraula donada.