04/03/2022
CONCURS DE DIBUIX (CATEGORIA B)
L’alumnat de Primària de l’acadèmia JUANMA GAVARA ART FIGURATIU ha participat en un projecte amb cos de concurs en el qual narren amb diverses tècniques de dibuix un bonic i interessant conte ple de valors que conta com un antic Rajà de l’Índia oblida les necessitats del seu poble i com a tal les obligacions que tot monarca o mandatari hauria de tindre amb el seu país.
Hi ha 2 premis, cadascun per categoria, per tant hi ha dues categories, A i B. La votació en base dels vostres “like” determinarà qui són els guanyadors de cada categoria. Per tant, el 25 de març sabrem qui són els dos guanyadors del concurs i us agraeix la vostra implicació en aquest projecte i us deixe un resum del conte perquè pugueu valorar millor.
El Rajà i l’arròs
Fa molts anys vivia un Rajà feliç i còmode dins del seu palau sense eixir mai fora d'aquest, però aquell any els habitants del seu país patien molta fam i necessitat donat que les collites d’arròs havien sigut molt escasses i a més a més cada any havien de donar al Rajà la majoria de les seues collites. La fam i la necessitat cada dia creixia més i la gent m'endegava pels carrers de la ciutat demanant per menjar.
Al temps, un home molt vell es va dirigir cap al palau per obsequiar el Rajà amb u joc de taula. Era ben conegut que els jocs de taula eren la gran debilitat del monarca. L’home vell es va presentar davant del Rajà i el va obsequiar amb un joc que acabava d’inventar, l'escac. El Rajà es va sentir molt interessat pel joc i va demanar al vell home que li ensenyarà a jugar a ell i tota la família. I així durant dies i dies el vell recorria els carrers de la ciutat entre gent desesperada demanant menjar pels carrers i es presentava al palau per continuar ensenyat al Rajà a jugar a l'escac.
El Rajà estava tan content amb el vell que li va oferir a canvi dels escacs quelcom tresor del seu palau, però el vell va dir que sols volia arròs. Deixat parat el Rajà el va contestar i va dir que ho pensara millor, que tenia tresors que valien molt més que l’arròs. El vell li va dir al Rajà que en la primera casella de l'escac deixara un gra d’arròs, en la següent 2 i que per cada casella anara duplicant la quantitat.
Un dels servents del Rajà va portar un pot amb arròs i així el monarca va començar a deixar grans d’arròs sobre les caselles del tauler. Prompte l’arròs ja no cabia al tauler i tampoc hi havia prou arròs al pot. Prompte els corredors del palau es varen omplir de sacs d’arròs i quan anaven per la segona filera del tauler ja portaven 32.680 grans d’arròs.
Va arribar un moment en què l’arròs del palau es va acabar i el Rajà va ordenar que portaren més arròs del país, ell hi havia de complir la seua paraula amb el vell. El vell va mirar al rajà i va negar amb el cap..- Majestat, al vostre país ja no hi ha més arròs, tot el que quedava ho teníeu al palau, la gent del vostre país està morint de fam i ja no queda res més que pobresa i desesperació.
El Rajà va inclinar el cap a baix i va dir que ara no podia fer res més pel seu país perquè l’arròs que quedava era del vell i que es adonava que no havia prestat atenció al seu poble. El vell va respondre al Rajà que en realitat l’arròs no era per a ell sinó per al seu poble , que no havia de donar-li res més i que d’aquesta manera tots guanyarien .
A partir d’aquell dia el Rajà va aprendre una gran lliçó i mai va tornar a abandonar el seu poble.
