07/02/2026
Olives marfil - no produeixen antocianins, els blaus i negres de les olives que coneixem. Quan les olives marfil maduren, perden el verd de la clorofil·la, i queden blanques. Com es pot apreciar a la foto, son molt delicades, i queden tacades amb la mínima manipulació.
Es van trobar a Montsià, on també hi ha l’olivera més antiga de la península ibèrica, amb 1700 anys d’antiguitat, el que fa pensar que la varietat marfil la van portar els romans.
També n’hi ha a Calàbria i a Malta i es troben generalment aprop de convents i monestirs. El seu oli s’utilitzava en rites i cerimònies eclesiàstiques.
A les Illes Medes es va trobar un ullastre (olivera silvestre) d’aquestes característiques, i les ha reproduït en el seu olivet de Constantí, vora Reus.
En els escrits d’agrònoms romans es parla de l’oli d’olives blanques (oleum ex albi ulivis), que normalment s’atribueix a l’oli de les olives primerenques i verdes. Però… pot ser que fossin les marfil?
A casa tenim 6 arbres petits de marfil ecològics que produeixen 10 kg d’oliva cadascú. L’utilitzem en els nostres agrumats, la Llimona, Yuzu, i Llimona amb Romaní, juntament amb l’oliva Argudell completament madura, negra.
