30/01/2026
M’he despertat fent comptes i ja no he pogut dormir… m’he posat a mil! Fa 30 anys que f**g teatre i 20 que cree cançons. Ho hauré de festejar!! Vens amb mi?
Algú em va dir, una vegada, que em faltava perseverança… la crítica cau pel seu propi pes. No et sembla?
Flashbacks a part, este recompte m’ha donat l’impuls per compartir amb tu la nova destinació a la qual em dirigisc amb les “Cançons per tornar a casa”, el projecte que vaig iniciar este estiu amb el suport de i que em va fer saltar d’alegria.
Fa temps que note que ja no sent les coses com abans. Que no és que no hi senta res, és que, la major part de les vegades, veig que el que passa no em tomba, no ho f**g meu. És com si hagués construït un espai propi que envolta el meu cos i, des d’ací, observe com, davant meu, passen coses: moltes ja conegudes, d’altres absolutament terribles i algunes, les menys, sorprenents.
Em sent amb mi, mantenint un eix, i estic contenta del trajecte que he fet.
Duc viscuda quasi mitja vida (espere), he passat experiències molt dures i també de molt boniques. He conegut molta gent i viscut històries de tot tipus. Este bagatge és el material que, més o menys conscientment, em fa moure el llapis sobre el paper i el que m’ha ajudat a ser qui soc ara.
Igual que a la vida, hi ha cançons més fosques i altres amb més llum, amb diferents colors. Tenim moments de tot, no?
El que pot englobar este treball és el fet de voler estar i viure en un lloc més amable amb una mateixa, i fer tot el possible per a què aixina siga. Travessar carrers i grans avingudes, esquivar perills i poder arribar viva. Per això crec que és un bon nom per al disc, “Cançons per tornar a casa”. Per açò la cançó que sona en este post “Donde te quieran bien” i el motiu de publicar “En el Sol” com a primer senzill per iniciar este projecte.
Ja les pots escoltar en totes les plataformes i, si vols, estaré feliç de llegir el que et fan sentir.
