29/04/2025
De la reactivitat a la creativitat 💡
Waaah! De cop i volta se’n va la llum. Amb la foscor i la falta de cobertura sortim del camí establert. Ens preguntem què ens passa i, al carrer, interactuem amb veïns i veïnes amb qui mai havíem parlat. Emergeixen respostes automàtiques des de la por, la competència, l’acumulació... Però també apareixen recursos creatius que trenquen patrons i obren nous escenaris.
Et comparteixo un detall d'ahir que em va commoure. Segur que tu també n’hauràs vist. En els primers minuts de l’apagada surto a buscar notícies. Al costat de casa veig un vell transistor dels anys 90, ple de pols, emet a tot volum els informatius. L’ha tret un veí amb qui mai he parlat, a qui havia prejutjat i ho ha fet pensant en els altres. També és bonic veure com, de cop i volta, les persones desconegudes comuniquem, i com els gestos egoistes d’alguns, que no poden veure més enllà dels seus propis interessos, conviuen amb gestos preciosos de solidaritat entre veïns i veïnes.
📖 Rebecca Solnit, en el seu llibre 'Un paradís en l'infern', explica com, davant desastres, la gent sol reaccionar amb solidaritat, creativitat i esperança, i no amb caos i violència. Solnit desmunta el mite que la societat s’enfonsa en situacions extremes, i mostra com sorgeixen xarxes d’ajuda mútua i comunitats espontànies.
Moments com els d’ahir ens conviden a davant circumstàncies inesperades podem respirar profundament i ampliar la mirada cap a solucions col·laboratives. Dins nostre hi ha la possibilitat de reaccionar automàticament o de connectar amb la nostra profunda intel·ligència intuïtiva i desplegar nous recursos creatius.
✨ Goita vol ser part activa del futur que volem construir: davant de cada repte, cada reacció, cada impuls automàtic, ampliar la mirada i connectar amb estats generatius que ens permetin desplegar respostes creatives 🎨. És un plaer caminar plegades en aquest camí. M’agrada que siguis aquí.
