¿Qué es el sitio web?

https://www.facebook.com/108181448937994/

Romànic de Cerdanya, Bolvir (2026)

05/06/2025

La majestat de Viliella. Una incògnita per resoldre.
Sempre s'havia dit que el temple de Sant Sebastià de Viliella, abans dedicat a Sant Vicenç (municipi de Lles de Cerdanya, Baixa Cerdanya), conservava una talla de Crist en majestat desapareguda, sembla que el 1936, però que Bastardes situà en una col·lecció particular a Madrid. Se’n conserven fotografies a l’Arxiu Mas de Barcelona pertanyents al fons Gudiol (G/E-321, Z-6191), i és a partir d’aquestes imatges que podem fer-ne la descripció. Tanmateix, segons Bastardes, existia una fotografia a l’Arxiu Episcopal de la Seu d’Urgell, junt amb un peritatge fet pel Sr. Antoni Badrinas, que la va valorar en dues mil cinc-centes pessetes el 31 de gener de 1928. Aquest autor explica que en el moment de redactar el seu llibre no li fou possible aconseguir la documentació que confirmés aquestes dades o que li aportessin més informació . No obstant, els documents que hem consultat recentment ens permeten donar a conèixer que, cap el 1928, aquesta imatge estava retirada del culte i abandonada rere la porta de la sagristia de la capella de Sant Marc, pertanyent al terme de Viliella. Aquesta ermita, actualment en ruïnes, només tenia culte un cop l'any per la festivitat de sant Marc, i tot plegat va propiciar que el pintor i marxant de Vic Josep M. Bardolet i Solé fos autoritzat a comprar la imatge per un import de dues mil set-centes pessetes el 18 de juliol de 1929.

14/06/2023

SANT SERNI DE MERANGES
L'església de Sant Serni de Meranges es troba al centre del poble de Meranges, a 1540 m d'altitud, al peu del circ glacial dels Engorgs, a la riba esquerra de la riera de Valltoba, entre el pic del Roc Roig i el riu Duran.
Està molt reconstruïda, i només conserva alguns elements originals de finals del segle XII, època de la seva màxima esplendor. Ens referim a l'absis, a l'arrencada de la nau i a la portada, la qual no es troba una ubicació original, ja que va ser traslladada a un tram de nau que es va ampliar.
La portada és, sens dubte, una de les més interessants de la Cerdanya. Queda aixoplugada actualment dins d'un porxo, obert a l'extrem occidental del mur sud, on inscrit en una pedra es pot llegir: ESCOBAR 1725. Està constituïda per cinc arquivoltes de doble esqueixada de pedra granítica que li confereixen grandiositat i profunditat, alternant-se les de secció rectangular amb les motllures en cavet, que descansen sobre columnes. Els capitells, la imposta i les seues bases, són de marbre rosa d'Isòvol, proporcionant al conjunt una gran plasticitat decorativa. Deixem constància que aquests elements estan força erosionats, però gràcies a l'anàlisi de Marcel Durliat, els de la dreta s'associaven al taller de Ripoll, i representaven cossos de monstres amb rostre humà que descansaven sobre llargs colls. Aquesta semblança és més que probable si es té en compte la pertinença de Sant Serni a l'abadia de Ripoll.
A la rosca de les arquivoltes apareixen esculpides, en posició longitudinal, nombroses figures amb diferents temes. Al brancal esquerre de la primera arquivolta s'observa una serp entre les cames d'una dona nua a qui aquesta mossega el pit, i que s'associa a una representació de la luxúria. Sobre aquesta figura hi ha una cara coberta amb cabells abundants i amb una espessa barba, que s'ha associat al Pare Etern. Seguint per la mateixa arcada, es troben en relleu, dues figures humanes molt erosionades, una màscara, una àguila amb les ales replegades, una altra cara i dues figures nues que es tapen els sexes, probablement Adam i Eva, amb una serp enroscada sota els peus de la dona; una altra possibilitat seria que es tractés de representacions masculina i femenina del pecat de luxúria. Al brancal dret, en oposició al de l'altra banda, hi ha una cara amb el cap rapat fent burla amb la boca oberta ensenyant les dents (molt semblant a les cares de l'església de Sant Pere d'Olopte) i finalment una pinya (que alguns historiadors relacionen amb un xiprer). A la segona arquivolta, hi ha dues figures representant Caín i Abel. Un àngel amb una espasa, probablement Sant Miquel, i un altre personatge demoníac, amb rostre distorsionat, amb una bossa que penja del coll, i que subjecta amb la mà dreta, representant un avar. Tot això correspondria a una evocació del diable, i a les representacions dels càstigs dels pecadors.
L'estil de les figures és una mica ingenu i tosc, i no té relació amb el d'altres escultures de la Cerdanya, a excepció de la cara i la pinya ja esmentades per la seva semblança a les de Sant Pere d'Olopte. Com ja hem dit, es podria relacionar amb el repertori iconogràfic de Ripoll, concretament amb les figures de la mitja canya dels brancals interiors de la portada. Cal ressenyar que s'han conservat, probablement gràcies a la capa gruixuda d'encalat que les cobria fins a època recent.
Text i fotos: Montse Jorba i Valero

02/06/2023

PONT DEL DIABLE O DEL CONGOST
L'única arcada que queda del que va ser un pont sobre el riu Segre, es troba a terra ferma, al costat del km 193 de la carretera N-260 que uneix la Seu d'Urgell i Puigcerdà a l'anomenat estret d'Isòvol. Per accedir al lloc cal agafar el vial a la dreta del sentit de la marxa que condueix a un càmping i seguir fins abans de la incorporació a la carretera principal, on es pot deixar el cotxe. Seguint un camí a peu a uns cent metres, trobarem les restes de l'anomenat Pont del Diable o del Congost.
L'origen de la majoria dels set ponts de pedra de la Cerdanya es remunta a l'etapa de la dominació romana, ja que malgrat que no hi ha documentació que ho confirmi, si que les estructures bàsiques són comparables a les de construcció romana que s'han conservat a altres indrets del territori espanyol. Més endavant la Strata Ceretana dels romans, esdevingué la Via Francisca inferior que utilitzaven els pelegrins que des de França es dirigien a la Seu d'Urgell, i aquest degué ser un dels ponts que creuaven el Segre. Apareix citat, com a pont del Congost, al testament de Sicards el 1170, entre les possessions que aquest va llegar a la seva dona i fills. Un dietari del notari Joan Onofre d'Ortadó de 1524 cita els set ponts de la Cerdanya entre els quals hi ha el Pont del Diable o del Congost. La construcció del pont en un terreny de sediments i sense una bona base de roca, degué propiciar la destrucció de les arcades que falten a causa del terratrèmol de 1429 que també va destruir el Pont del Soler (sobre el riu Segre, prop de Talltorta) o de les successives inundacions provocades per les crescudes del riu, especialment les esdevingudes al segle XVI.
L'arcada que es conserva està ubicada a terra ferma, al marge dret del riu. Actualment limita amb els terrenys que allotgen un càmping i que li resten l'encant que posseïa a l'etapa anterior a la instal·lació turística. El fragment que es conserva té una amplada de 2,40 m, sent la longitud de l'arcada de 9,10 m i la distància del punt central al terra de 3,7 m. Construït amb pedres d'esquist de la zona, les dovelles que conformen l'arc són lloses grans i la resta de pedres estan tallades toscament. Els historiadors no es posen d’acord en la datació que fixen entre els segles XII i XIII, encara que no falten opinions que el situen en èpoques posteriors. Relacionada amb el pont s'explica una llegenda protagonitzada per una jove criada, anomenada Poneta, que cada dia anava a buscar aigua amb un càntir a cada mà i havia de travessar el riu. A causa de les crescudes sobtades del riu, cada any desapareixia alguna criada. Ella no volia córrer la mateixa sort, i com que l'església estava allunyada, no podia complir els seus preceptes dominicals. Va suplicar al Senyor i al capellà sense aconseguir res fins que un vell caçador li va dir que ho podria solucionar posant-se en contacte amb el príncep de les tenebres, (així anomenaven el dimoni) que li va prometre fer-li un pont i una església abans que cantés el gall a canvi de la seva ànima. Fet el pacte, el dimoni es va posar a construir el pont promès. L'espavilada criada va agafar un llum i se'n va anar al galliner. Els galls, pensant que es feia de dia, es van posar a cantar mentre el dimoni estava fent el campanar. Avergonyit per haver estat burlat, no ho va acabar.
Text i fotos: Montserrat Jorba i Valero

25/05/2023

FERRAMENTA DE SANTA MARIA DE TALLÓ
Està documentat que ja existien batents de portes de fusta adornats amb peces de ferro forjat al segle IX. A partir del segle XI es va iniciar l'ús d'elements de forja a les portes de les esglésies del Rosselló, l'Alt Empordà i la Garrotxa i a inicis del segle XII se'n va estendre l'ús pel camí de Sant Jaume.

El fet de cobrir tota la porta amb aquests elements es pot entendre en base d'una doble funció d'unir les taules juxtaposades i, a més, com una forma comuna de protecció. El disseny en espiral s'atribueix a l'elaboració fàcil d'aquestes formes. També s'ha relacionat la seva simbologia amb la manera com acaben els bàculs dels abats i bisbes que rememora el bastó del pastor fins a conduir el ramat a un lloc segur. D'aquesta manera indicaria que els fidels han arribat a la recessió espiritual on trobaran el pastor que els guiarà cap al camí celestial. També assenyalaria l'entrada al paradís. Segons Fernando d'Olaguer, l'espiral s'assembla a les onades del mar i el relaciona amb el baptisme o el viatge de l'ànima després de la mort.

A Talló trobem una porta de fusta de dos batents, tota coberta amb ferraments de bona factura, però de dibuix irregular, ben conservats. Es tracta de grups de volutes acanalades en forma d'espires, repartits en vuit registres que van alternant barres de vuit volutes amb altres de formades per tres grups de quatre volutes cadascun. A més, al segon registre superior observem un grup de barra rematada per sengles volutes amb grup de barra vertical i espires en forma de C al centre amb una mena de flor de quatre pètals. No s'ha conservat el forrellat i només queda el tirador, molt senzill, format per una anella de secció circular amb incisions paral·leles creuades, subjecta per una argolla de triple canaleta.
paral·leles creuades, subjecta per una argolla de triple canaleta.
Fotos: Montse Jorba

18/05/2023

Marededéu d'All
Procedent de l´Església de Santa Maria d’All, es guarda al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC 15 917-000), 75,5 x 32,5 x 29,5 cm. A la fitxa del museu consta que va ser comprada al rector el 19 de juny de 1920 per 300 pessetes.

Es tracta d’una talla de fusta policromada al tremp, amb relleus d'estuc i restes de colradura de fulla d'estany. El dors és pla, i presenta deficiències a la base dels muntants del tron i al Nen, a qui li falta el peu dret. És una prolongació del model de la Verge del Pessebre de Cornellà de Conflent, tot i que evolucionat, que es correspondria a una etapa més tardana, a l'entorn del 1200.

La Verge, asseguda en un senzill tron, amb muntants laterals estriats en espiral, amb motllures, i rematats per boles còniques. La part del darrere del tron, presenta un respatller, de forma semicircular, decorat amb motius florals. La Mare vesteix túnica daurada, adornada a l'escot amb galó de pedreria d'estuc, i es cobreix amb un elegant mantell igualment daurat, rivetejats per una orla amb imitació de caboixons d'estuc. Els peus, amb calçat fosc, treuen el cap sota la túnica. Sosté el Nen a la falda, lleugerament desplaçat al seu genoll esquerre. Vesteix de manera similar a la Mare, però el mantell a manera de toga. Tots dos es toquen amb corona amb estuc daurat, que imita l'orfebreria.

Pertany al grup de Marededéus en què es representa Maria com a Sedes Sapientiae, és a dir Tron de Saviesa, en referència al tron de Salomó, nomenat a l'Antic Testament, que representa a la Verge Maria amb el Nen Jesús, assegut a la seva falda. Simbolitza l'Església basada en la Saviesa Divina. Segons el model iconogràfic esmentat, la Verge sosté el Nen amb la mà esquerra, mentre que a la dreta havia de sostenir algun objecte, probablement una flor, en al·lusió a la seva Maternitat. La bola del món, que sosté el Nen, i la corona, posen èmfasi en aquesta simbologia, que prové de la tradició bizantina. Altres imatges de la zona, com ara la Mare de Déu d'Olopte (Baixa Cerdanya), i les d'Eina, i Odeillò (Alta Cerdanya), coincideixen amb aquest model postural. Si fem referència al setial, trobem paral·lelismes amb les ja esmentades d'Olopte i Cornellà de Conflent, però també amb altres de comarques del pre Pirineu, com les de Gósol (Bergadà) i Santa Bàrbara de les Pruneres (Garrotxa), que així mateix coincideixen amb les altres, a la indumentària.

Des del juliol del 2009, s'exposa a l'església d'All, una còpia de la imatge romànica de la Mare de Déu. La reproducció, en resina d'epoxy, es va fer amb mitjans digitals sense tocar l'original i es mostra respectant les condicions d'exposició lumínica que marca el MNAC. A la peça consta una marca que la identifica com a còpia.
Fotos: copyright MNAC

10/05/2023

Pel 𝗗𝗶𝗮 𝗶𝗻𝘁𝗲𝗿𝗻𝗮𝗰𝗶𝗼𝗻𝗮𝗹 𝗱𝗲𝗹𝘀 𝗠𝘂𝘀𝗲𝘂𝘀 𝗖𝗲𝗿𝗱𝗮𝗻𝘆𝗮 aquest dissabte 13 de maig, com no podria ser d'una altre manera, també oferim...

👉🏻 Visita guiada les Claus de les Esglésies de la Cerdanya

Apuntat i gaudeix de les mil i una explicacions que et donarà la la nostra guia especialista en el patrimoni del Pirineu.

Dissabte 13 de maig, amb motiu del Dia Internacional dels Museus de Cerdanya, s'hi ofereix:
➡ visita del recorregut de les Portalades a les 11 h. Cal inscripció prèvia.
ℹ Trobareu tota la programació a:
https://www.cerdanya.org/dia-internacional-dels-museus-2023

10/05/2023

SANTA CECÍLIA DE BOLVIR

La porta d'entrada actual, està ubicada al mur sud i presenta els seus elements originals, és a dir, triple arquivolta que descansa sobre pilars i columnes, rematades amb capitells zoomòrfics i antropomòrfics. La interior i exterior, respectivament, se sustenten en columnes monolítiques sobre base llisa.
Els capitells que les rematen probablement són obra de dos escultors diferents. Els que mostren aus i lleons es caracteritzen per tenir més relleu i per les formes esquemàtiques i arrodonides de les figures, cridant l'atenció les potes acabades en tres dits aferrats a l'astràgal, i per compartir, cada parella, un sol cap. A la veïna església de Sant Esteve de Guils hi trobem dos capitells molt semblants, cosa que fa pensar en un escultor itinerant que probablement va treballar per als dos temples. Els capitells exteriors, mostren tres caps amb forma el·líptica, cadascun. Destaquen pels ulls allargats, sense parpelles i amb una incisió horitzontal. No tenen cabells, però sí barba i bigoti. La boca està entreoberta, i el nas és prominent. Una de les mènsules de l'absis, amb dues cares juntes, podria ser obra del mateix escultor. A la portada de Sant Pere d'Escunhau (Mig Aran), hi ha un capitell amb unes cares molt semblants, però de diferent composició.

06/05/2023

El comtat de Cerdanya neix durant l’etapa carolíngia amb Sunifred I el 834, el qual fou present en l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell , plasmada en un document en que es relacionen 289 esglésies, de les quals 85 de la Cerdanya.

El condado de Cerdanya nace durante la etapa carolingia con Sunifred I en 834, que estuvo presente en el acta de consagración de la catedral de la Seu d'Urgell, plasmada en un documento en el que se relacionan 289 iglesias, de las cuales 85 de la Cerdanya.

03/05/2023

El Romànic de Cerdanya no és tan esplendorós com el d'altres contrades però cal que se'l doni a conèixer i se'n faci divulgació de les més de 50 esglésies escampades per la comarca.

Un bon nombre de Marededéus, frontals d'altar, imatges de Crist en majestat, objectes d'orfebreria o pintures murals estan exposades en museus del país i de tot el mon i amb aquesta pàgina en farem difusió per tal de donar-ne la visibilitat que mereixen.

En aquest article d'Actualitat Cerdanya, intento explicar-ho: https://www.actualitatcerdanya.net/el-romanic-de-la-cerdanya-sovint-poc-conegut-pels-propis-cerdans/
Foto: Frontal dit de Martinet, que podria provenir d'Aransa. Worcester Art Museum, Worcester (Massachussets, USA)

Romànic de Cerdanya

05/06/2025

14/06/2023

02/06/2023

25/05/2023

18/05/2023

10/05/2023

10/05/2023

06/05/2023

03/05/2023

Dirección

Teléfono

Página web

Notificaciones

Contacto La Empresa

Atajos

Compartir

Categoría