19/06/2025
A la recerca del que és i no és específic de la computació quàntica aplicada a la generació de música nova (i altres produccions artístiques), navego un estrany univers adimensional i abstracte, conscient de no haver arribat a port i de la incertesa de la possibilitat de mai arribar-hi. QImp és al·legoria de l’eco d’una brana impenetrable —un artefacte sonor que habita la frontera entre el conegut i l’inabastable.
És l’expressió d’un món més enllà de la revelació —una creació a‑humana, que transcendeix els sentits humans i es desplega davant nostre amb aparença d’enigma; vuit rotacions quàntiques, filtrades per descriptors sonors i musicals, es transformen mitjançant un oracle inesperat que s’insereix en el codi com un sospir fosc. El circuit QASM resultant, processat pel simulador micro‑Qiskit, genera un estat vectorial complex de 256 dimensions que es materialitza en un espai anti‑humà de filtres FFT que proporcionen paisatges sonors tant congelats com incendiats, mentre un piano reverberant evoca estrelles llunyanes.
És així que una paradoxa punyent se’ns manifesta: QImp, un artefacte a‑humà, es presenta als humans com una seqüència de fragments de realitat que, cada 49 ms, travessen la frontera entre el caos i la intenció. Escoltem entrellaçament quàntic com a cúmul d’estructures sonores interdependents i inter‑ressonants —com ecos d’un univers que desafia la nostra lògica
Tremolor antiintuitiu i pulsació de racionalitat rítmica, aquesta peça —QImp— no pretén gests humans. Respira més enllà de nosaltres. Esdevé un mirall invertit: no som nosaltres qui la creem, sinó que ens revela la nostra incapacitat per comprendre el que sentim malgrat la seva bellesa manifesta. En aquest regne, la música deixa de ser un gest humà per esdevenir un gest a‑humà —una presència sonora que supera la nostra empatia i ens convida, sense promeses, a escoltar allò que prové de dimensions insondables.
Malauradament, no li puc donar forma corpòria fins que aconsegueixi recursos per a presentar el projecte en forma d’instal·lació: en una cambra poc il·luminada, un focus es centra sobre un piano de cua MIDI controlat per l’aplicació. Rodejat de quatre altaveus que emeten paisatges sonors incendiats o congelats, segons els espectres, el sistema constantment genera produccions irrepetibles. Mentrestant, penso en una forma de presentar la generació potencialment infinita a l’espai IP. Ara per ara, tan sols disposo del codi que pot ser descarregat i executat en qualsevol ordinador prou potent.
https://github.com/JoseManuelBerenguer/QImp
https://youtube.com/c/JosepManuelBerenguerAlarcón
https://youtu.be/28F6C4e30vk?si=uoMwZQ8J98Xd8W_l
