23/10/2025
Gràcies, Roser!🩵😘⛵
www.rosergomezcoto.com
_____
Llibre llegit, us deixo la meva opinió :
La Núria Garcia ens regala una història plena d’emoció i profunditat, una d’aquelles novel·les que no només es llegeixen, sinó que es viuen. Igual que a Somnis de Llautó, la seva primera obra, l’autora ens transporta a uns anys que encara avui desperten dolor, nostàlgia i reflexió sobre les ferides d’un passat que mai no s’ha tancat del tot.
Amb una escriptura acurada, clara i molt ben documentada, La Núria aconsegueix fer-nos caminar pels escenaris de la història amb una facilitat sorprenent. La seva prosa, impregnada de sensibilitat i rigor històric, ens situa de ple en el cor d’un temps convuls, mentre la trama ens manté atrapats des de la primera pàgina fins al final.
A través de les seves línies aboleix prejudicis i ens convida a mirar més enllà de les etiquetes i dels orígens de les persones. Cada personatge respira humanitat, amb les seves llums i ombres.
Com ja va fer a la seva primera novel·la, la Núria acompanya cada capítol amb un poema, un segell personal que aporta una dimensió lírica i reflexiva al relat, enriquint-ne el contingut emocional.
La història s’inicia al Raval barceloní l’any 1978, en un moment de transició plena d’esperances i contradiccions, amb la dictadura acabada però encara present en moltes consciències. L’Aida, la protagonista, ens convida a seguir-la en una aventura vital que avança pas a pas, plena de descobertes i introspeccions.
Les Ítaques que anhelem és molt més que una narració històrica: és un viatge interior cap a les nostres pròpies illes, aquelles Ítaques simbòliques que tots hem buscat alguna vegada per retrobar-nos amb nosaltres mateixos.
En resum, una novel·la commovedora, intensa i honestament escrita, que confirma la maduresa literària de Núria Garcia i la seva capacitat per emocionar, fer pensar i deixar empremta en el lector.
No deixeu de llegir-la.
L'enhorabona Núria, per aquesta nova història.
____