19/06/2026
“Bona tarda Carme, tinc aquesta calaixera petita per arreglar. Li veus possibilitats perquè torni a estar mínimament decent? Estava a una habitació del poble i es va mullar.”
Aquest va ser el missatge que ens va enviar la Sònia abans de portar-la al taller. ⬆️
I la veritat? Quan la vam veure de prop, les potes estaven molt pitjor del que imaginàvem.
Era una tauleta de conglomerat, bufada per la humitat, malmesa pel pas del temps i amb més d’un repte pel camí.
Però hi ha peces que et demanen una cosa molt senzilla: començar.
Sense saber exactament com acabaran.
Sense tenir totes les respostes des del primer dia.
Aquesta restauració s’ha construït sobre la marxa. Observant, provant, reparant, prenent decisions pas a pas. Una capa de pintura blanca. Uns calaixos verds. Una idea que porta a una altra idea.
I així, gairebé sense adonar-te’n, una peça que semblava destinada a acabar a les escombraries acaba convertint-se en una cosa completament diferent.
No hi havia gaire a perdre.
Però sí molt a guanyar. ✨
PD: Ni la Sònia ni nosaltres vam perdre mai l’esperança amb aquestes potes.
“A vegades no cal tenir un pla perfecte. Només ganes de començar.” 🍯🍋
