15/03/2024
Jo, la sirena d'en Jou 🧜♀️, des del meu racó de pedra i memòria, contemplo el vaivé de les onades 🌊 a Sitges. Avui, una onada gegant desafia el cel ☁️, esclatant contra l'espigó amb tal força que les seves gotes semblen voler assolir l'església ⛪, com si intentessin embolicar-la en una abraçada marina 🤗. Des del meu mirar etern, veig com l'escuma s'eleva, dibuixant a l'aire l'ímpetu del mar que he conegut per segles.
He estat testimoni del canvi, moguda de lloc en lloc, restaurada, però sempre fidel a la visió de Pere Jou. Al meu costat, la vida de Sitges es desplega: amors 💕 que neixen i moren, el riure dels nens 👶, el murmuri dels enamorats 💏. El mar em parla de llibertat 🌬️ i el cel ennuvolat reflecteix la malenconia d'un dia sense sol 🌥️, un mirall de la nostàlgia que de vegades sento, encara que no la pugui sentir com els mortals.
En aquesta foto 📷, soc una espectadora més de la majestuositat de la natura, de la bellesa efímera que es captura en un instant. I mentre l'onada es retira, deixant darrere seu el ressò de la seva força, jo segueixo aquí, immutable, somiant en silenci amb les històries que el vent porta fins a mi 🌬️🍃.
Foto: Lluís Chacón Cheik
