El Tio Tonico

09/02/2026

14/12/2022

20/06/2018

Més elxans pel món. El dia 30 toquen els Pasapogas Hammond Quartet a Baça (Granada). Mod Jazz per tornar-se boig de ballar. El grup ha agafat el nóm d'una famosa sala de festes cèntrica que hi havia al poble quan Franco.

19/05/2018

Però si ja és dissabte!
Hui El Tio Tonico m’ha parlat dels horts de palmeres abans d’anar-se’n a trencar “armela”. Tots sabem allò del patrimoni de la UNESCO i que les palmeres són molt importants a Elx. Però, pel que m’ha contat Tonico, a l’època medieval feia goig. Hom quedava impressionat quan arribava a Elx, que era un oasi enmig del secarral. A molts els semblava una zona deshabitada, de tanta palmera, fins que no arribaven a la Vila Murada. Per això s’entén que els elxans tinguem tanta estima a eixes plantes. Altra cosa és el que pensarien les palmeres de nosaltres, que les hem deixades en mans del morrut encarnat i altres coses pitjors

Però no us preocupeu joves que Tonico acabarà amb tot això a colp de queixal i pegarà mossos fins que no quede ni un morrut!

15/04/2018

Hola xiquetes i xiquets. Hui, El Tio Tonico, que s’ha alçat prou misteriós, m’ha contat l’esgarrifosa història que anomenen “El Miracle de la Xiqueta”. Com? Què feia màgia? Noooo. El miracle se li atribuix a la Mare de Déu de Loreto, la “Maredéu” santapolera. Diuen que l’any 1943, el dia 8 de setembre, quan fan la processó d’aquesta Mare de Déu, al seu pas per la Glorieta (davant on ara està la farmàcia) la xiqueta Finita Bonmatí, dels Bonmatí de tota la vida, que no podia anar a peu, sanà de sobte i començà a camejar com si res. I aquest miracle, que ningú ha sabut explicar encara, és la mena de coses que El Tio Tonico us explicarà en les seues visites per Santa Pola.

28/03/2018

Amigatxes i amigatxos! Hui és el últim dia de cole! Gaudiu de les pasqües, però amb coneixement!
A la tornada El Tio Tonico us espera amb més diversió i cultura del Baix Vinalopó!
Gràcies per seguir-nos!

18/03/2018

Bon dia amigatxes i amigatxos !
Hui de bon de matí El Tio Tonico m’ha parlat de la casa dels Cosidó abans d’anar-se’n a pastar un pa de quilo!

És la que hi ha a la façana de ponent de Santa Maria, la que du un escut.

A l'edifici, van viure els arquitectes d’aquesta església Francesc Verde (1673-1674) i Pere Quintana (1674-1678), després va ser un convent amb una escola annex (Escola de l’Assumpció) que més t**d va passar a ser Universitat, la qual va estar funcionant fins a la seua clausura definitiva el s.XIX
Aquest edifici era d’estil dels palaus construïts en l'últim gòtic català (s. XVI). Era l'edifici nobiliari més antic que quedava a Elx després de la destrossa que hem patit en el s.XX (palaus de la plaça de la Fruita, casa dels Perpinyà, palau Bisbal, etc.). Van enderrocar l’interior l’any 76 encara que mantingueren la façana. Malgrat estar citada la casa en la declaració de Conjunt Històric-Artístic l’any 1968 i tenir la qualificació de monument es va permetre aquest atemptat. Ara és una residència particular.

Però no passa res! encara ens queden les palmeres! o no?

10/03/2018

Hola amigatxes i amigatxos.
De bon de matí El Tio Tonico s’ha fet un cafenet i ha volgut llegir el periòdic, però no ha trobat cap en valencià i de la comarca. Aleshores, s’ha recordat del setmanari El Bou, que coneixen tots els elxans encara que només siga d’haver-lo sentit mencionar i que va aparèixer el 7 de març de 1885. Al Bou, podíem trobar bona literatura, sobretot poemes, i crítiques polítiques i econòmiques farcides de localismes. El problema és que al seu director no li agradava la normativa idiomàtica i el periòdic estava escrit com si fos una transcripció fonètica, cosa impensable en castellà. Maredéu com som!
Llegiu! què el món s'acaba!

24/02/2018

Estava ahir trencant olives amb El Tio Tonico i em contà que, a banda de moros, a Elx també hagueren “joios”. I no poc temps ! Cague en Jues !

A l’Alcúdia temin restes arqueològiques d’una de les Sinagogues més antigues de la Mediterrània.

Amb la conquesta de Jaume I, es diferenciaren clarament 3 zones, ja que expulsaren fora de la Vila Murada a tota ànima. Els cristians, per descomptat, es quedaren dins la Vila; els àrabs anaren al Raval de Sant Joan o “moreria” i els jueus al “call” (judería en castellà), situat al carrer Almòrida i els adjacents (per on està el Filet de Fora).

Bé, com que els cristians no volien saber res dels moros, els jueus feien de traductors i recaptadors d’impostos i estigueren fent això un xorro d’anys fins que els expulsaren definitivament, al segle XV.

Si què saps Tonico!