14/05/2017
Aquest és el "manifest de la València sud" que presentarem catorze entitats de l'horta ahir a Castellar:
Els Poblats del Sud volem seguir sent horta. No a la ZAL
Els poblats del sud hem estat durant més de cinquanta anys un territori abandonat. El Pla Sud ens va segregar, provocant una ferida urbanística i social que no ha parat de sagnar, justificant així tots els projectes posteriors. Tenim voluntat de ser pobles d'horta però ens volen convertir en un nus d'infraestructures de transport. Durant dècades s'han succeït la V30, la V31, la CV500, Mercavalencia, l'accés ferroviari al port i darrerament les fases successives de la depuradora de Pinedo, la ZAL del port i les bases de contenidors il·legals. Intervencions promogudes o tolerades per les institucions amb gran impacte en el territori, i per tant en els seus habitants.
La ferida més sagnant ha estat La Punta. La que fa vint anys era una de les joies ocultes de l'Horta de València. Un poblat dispers amb desenes d'alqueries, cases i barraques envoltades d'horta productiva. A un pas de la ciutat i tocant a l'Albufera, estava reconeguda com a “zona no urbanitzable d'especial protecció”, però la seua proximitat al port la va condemnar. El projecte de “Zona d'Activitats Logístiques” (ZAL) del port de València implicà llevar-li la protecció, deportar a un centenar de famílies de les seues vivendes i arrasar amb horta i edificis per cedir-li al port un enorme solar urbanitzable.
La resistència del veïnat i entitats no serví per detindre la destrucció de La Punta, però sí ha pogut paralitzar la ZAL. Els tribunals, amb tres sentències judicials (2009, 2013 i 2015), han anul·lat el Pla Especial per a desenvolupament de la ZAL (projecte de ZAL) a La Punta, i, en conseqüència, l'horta arrasada ha tornat a recuperar la seua classificació inicial de “horta especialment protegida” (tornant a declarar l'especial protecció de l'horta arrasada.) .
Legalment hem tornat al punt de partida. Ara tenim l'oportunitat de repensar el futur de La Punta i de tot el nostre territori.
El canvi polític produït en la primavera de 2015 en l’ajuntament i la generalitat ha aportat uns aires nous al nostre país, que valorem positivament. Projectes com el Pla d’Acció Territorial de l’Horta (PATH), i del litoral (PATIVEL) o la Llei de l’Horta han obert una finestra a l’esperança. Aquests plans arrepleguen demandes històriques de les entitats de defensa del territori i mostren la intenció de canviar el model territorial que aplaudim.
Malgrat això, als poblats del sud no podem estar satisfets. Continuem assistint a un continu degoteig de projectes, com l'ampliació de la V30, l'estació intermodal de Font de Sant Lluís, o la mateixa ZAL, que en cas de dur-se a terme suposaran noves ferides a un territori ja molt fragmentat. La zona d’En Corts i La Punta ara son territoris aïllats i sense serveis que mereixen un tracte millor.
Reclamem un nou model territorial
Els valencians i valencianes necessitem un canvi en la gestió territorial. El territori és limitat i la nostra població no augmenta, per tant no ens calen noves infraestructures que ens deixen encara més endeutats. Volem un model que estiga regit per criteris sostenibles, de respecte per l’entorn i els que l’habitem. Ens cal una nova gestió basada en la participació ciutadana, la transparència i les necessitats reals de la població i no en la dels grups de pressió empresarial.
Cal dir NO al creixement desaforat del port de València
L'Ajuntament de València i l'Autoritat Portuària de València presentaven la ZAL com una necessitat imprescindible per al port. El temps ha demostrat que mentien. Els últims quinze anys el port de València, tot i no tindre ZAL, quasi ha triplicat el seu moviment comercial i ha passat de la quarta a la segona posició entre els ports de l'Estat.
El creixement del port ja va devorar la platja de Natzaret, i ara el seu impacte sobre la dinàmica litoral amenaça a les platjes del Saler i el Perelló. Ara el port reclama reactivar la ZAL -avalant la violenta ocupació de fa quinze anys- i nous accessos ferroviaris i per carretera. Pensem que els i les habitants dels poblats del sud, ja hem pagat massa per el creixement descontrolat del port. Ha arribat l'hora de pensar en el territori, en els seus habitants i en el llegat per a les generacions futures
Prou d’autovies!
És hora d’encetar noves polítiques de mobilitat i no sols al centre de les ciutats. Amb una població decreixent no té sentit l’ampliació de la V30 a costa de l’horta i la nostra qualitat de vida. La CV500, autovia que ens segrega per a penetrar al Parc Natural de l’Albufera no té cap sentit amb el seu disseny actual, caldria pacificar-la i fer-la accessible als poblats i barris del sud
Volem recuperar l’horta de La Punta per a totes i tots.
La Punta ha estat un símbol de l'horta arrasada i la ciutadania ignorada per les Instituccions (Ajuntament de València i Generalitat Valenciana) i l'Autoritat Portuaria. De la mateixa manera que es vol compensar el deute històric amb Natzaret amb zones verdes i millors dotacions, ara és el moment de reparar la situació de La Punta. Retirar el pla especial de la ZAL i desenvolupar un procés participatiu en el que es faça justícia i es repare la violència exercida contra les famílies deportades.
La Punta i En Corts han de tornar al seu paper tradicional de transició entre la ciutat i l’Albufera, part d’un corredor verd que enllace l’antic llit del Túria amb el Parc Natural de l'Albufera. Volem que es done l’oportunitat a les famílies deportades per tornar a viure i treballar les terres. Que veïns i veïnes de la zona tinguem l’oportunitat de decidir un millor futur per a La Punta. Recuperar-la com a sol públic per a València i transformar-la en una de les millors zones de la ciutat, amb espai per a horta i zones d’esplai ciutadà. La seua recuperació serà el símbol que altra manera de fer política territorial és possible.
Signen el manifest:
Associació de Veïns i Veïnes de Castellar l’Oliveral
Associació de Veïns i Veïnes de Font d’En Corts
Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret
Associació de Veïns i Veïnes de la Punta L’Unificadora
Coordinadora d’agricultors i ramaders de la CV (COAGCV)
Foro Agrario de Mujeres de la CV
Per l’Horta
Plataforma Litoral per al Poble (PELPAP)
Col·lectiu Soterranya
Associació Macarella, Bonrepòs i Mirambell
Associació Bòbila, Alfara del Patriarca
Amun, Montcada
Aquest és el "manifest de la València sud" que presentarem catorze entitats de l'horta ahir a Castellar:
Els Poblats del Sud volem seguir sent horta. No a la ZAL
Els poblats del sud hem estat durant més de cinquanta anys un territori abandonat. El Pla Sud ens va segregar, provocant una ferida urbanística i social que no ha parat de sagnar, justificant així tots els projectes posteriors. Tenim voluntat de ser pobles d'horta però ens volen convertir en un nus d'infraestructures de transport. Durant dècades s'han succeït la V30, la V31, la CV500, Mercavalencia, l'accés ferroviari al port i darrerament les fases successives de la depuradora de Pinedo, la ZAL del port i les bases de contenidors il·legals. Intervencions promogudes o tolerades per les institucions amb gran impacte en el territori, i per tant en els seus habitants.
La ferida més sagnant ha estat La Punta. La que fa vint anys era una de les joies ocultes de l'Horta de València. Un poblat dispers amb desenes d'alqueries, cases i barraques envoltades d'horta productiva. A un pas de la ciutat i tocant a l'Albufera, estava reconeguda com a “zona no urbanitzable d'especial protecció”, però la seua proximitat al port la va condemnar. El projecte de “Zona d'Activitats Logístiques” (ZAL) del port de València implicà llevar-li la protecció, deportar a un centenar de famílies de les seues vivendes i arrasar amb horta i edificis per cedir-li al port un enorme solar urbanitzable.
La resistència del veïnat i entitats no serví per detindre la destrucció de La Punta, però sí ha pogut paralitzar la ZAL. Els tribunals, amb tres sentències judicials (2009, 2013 i 2015), han anul·lat el Pla Especial per a desenvolupament de la ZAL (projecte de ZAL) a La Punta, i, en conseqüència, l'horta arrasada ha tornat a recuperar la seua classificació inicial de “horta especialment protegida” (tornant a declarar l'especial protecció de l'horta arrasada.) .
Legalment hem tornat al punt de partida. Ara tenim l'oportunitat de repensar el futur de La Punta i de tot el nostre territori.
El canvi polític produït en la primavera de 2015 en l’ajuntament i la generalitat ha aportat uns aires nous al nostre país, que valorem positivament. Projectes com el Pla d’Acció Territorial de l’Horta (PATH), i del litoral (PATIVEL) o la Llei de l’Horta han obert una finestra a l’esperança. Aquests plans arrepleguen demandes històriques de les entitats de defensa del territori i mostren la intenció de canviar el model territorial que aplaudim.
Malgrat això, als poblats del sud no podem estar satisfets. Continuem assistint a un continu degoteig de projectes, com l'ampliació de la V30, l'estació intermodal de Font de Sant Lluís, o la mateixa ZAL, que en cas de dur-se a terme suposaran noves ferides a un territori ja molt fragmentat. La zona d’En Corts i La Punta ara son territoris aïllats i sense serveis que mereixen un tracte millor.
Reclamem un nou model territorial
Els valencians i valencianes necessitem un canvi en la gestió territorial. El territori és limitat i la nostra població no augmenta, per tant no ens calen noves infraestructures que ens deixen encara més endeutats. Volem un model que estiga regit per criteris sostenibles, de respecte per l’entorn i els que l’habitem. Ens cal una nova gestió basada en la participació ciutadana, la transparència i les necessitats reals de la població i no en la dels grups de pressió empresarial.
Cal dir NO al creixement desaforat del port de València
L'Ajuntament de València i l'Autoritat Portuària de València presentaven la ZAL com una necessitat imprescindible per al port. El temps ha demostrat que mentien. Els últims quinze anys el port de València, tot i no tindre ZAL, quasi ha triplicat el seu moviment comercial i ha passat de la quarta a la segona posició entre els ports de l'Estat.
El creixement del port ja va devorar la platja de Natzaret, i ara el seu impacte sobre la dinàmica litoral amenaça a les platjes del Saler i el Perelló. Ara el port reclama reactivar la ZAL -avalant la violenta ocupació de fa quinze anys- i nous accessos ferroviaris i per carretera. Pensem que els i les habitants dels poblats del sud, ja hem pagat massa per el creixement descontrolat del port. Ha arribat l'hora de pensar en el territori, en els seus habitants i en el llegat per a les generacions futures
Prou d’autovies!
És hora d’encetar noves polítiques de mobilitat i no sols al centre de les ciutats. Amb una població decreixent no té sentit l’ampliació de la V30 a costa de l’horta i la nostra qualitat de vida. La CV500, autovia que ens segrega per a penetrar al Parc Natural de l’Albufera no té cap sentit amb el seu disseny actual, caldria pacificar-la i fer-la accessible als poblats i barris del sud
Volem recuperar l’horta de La Punta per a totes i tots.
La Punta ha estat un símbol de l'horta arrasada i la ciutadania ignorada per les Instituccions (Ajuntament de València i Generalitat Valenciana) i l'Autoritat Portuaria. De la mateixa manera que es vol compensar el deute històric amb Natzaret amb zones verdes i millors dotacions, ara és el moment de reparar la situació de La Punta. Retirar el pla especial de la ZAL i desenvolupar un procés participatiu en el que es faça justícia i es repare la violència exercida contra les famílies deportades.
La Punta i En Corts han de tornar al seu paper tradicional de transició entre la ciutat i l’Albufera, part d’un corredor verd que enllace l’antic llit del Túria amb el Parc Natural de l'Albufera. Volem que es done l’oportunitat a les famílies deportades per tornar a viure i treballar les terres. Que veïns i veïnes de la zona tinguem l’oportunitat de decidir un millor futur per a La Punta. Recuperar-la com a sol públic per a València i transformar-la en una de les millors zones de la ciutat, amb espai per a horta i zones d’esplai ciutadà. La seua recuperació serà el símbol que altra manera de fer política territorial és possible.
Signen el manifest:
Associació de Veïns i Veïnes de Castellar l’Oliveral
Associació de Veïns i Veïnes de Font d’En Corts
Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret
Associació de Veïns i Veïnes de la Punta L’Unificadora
Coordinadora d’agricultors i ramaders de la CV (COAGCV)
Foro Agrario de Mujeres de la CV
Per l’Horta
Plataforma Litoral per al Poble (PELPAP)
Col·lectiu Soterranya
Associació Macarella, Bonrepòs i Mirambell
Associació Bòbila, Alfara del Patriarca
Amun, Montcada
